L'equip tècnic del Servei d'Atenció a la Gent Gran i la Dependència (SAGGiD) de l'Ajuntament de Girona va atendre l'any 2016 un total de 1.129 persones, un 20,09% més que el 2015. D'aquesta suma, el 63,37% van ser dones i 265 van ser casos nous que van passar a formar part dels successos en seguiment del servei.

La tinenta d'alcaldia de l'Àrea d'Igualtat, Drets Socials, Treball, Joventut i Seguretat, Sílvia Paneque, ha declarat que aquest 20,09% respon al fet que intenten «donar servei a totes les demandes». A més, ha explicat que «hi ha un increment de l'esperança de vida i això significa que els hem de proporcionar les necessitats que demanen». Aquest fet es complementa amb la incorporació, des de l'1 de juliol de 2015, de les persones amb dependència moderada grau l, que segons Paneque ha provocat que «s'hagi d'atendre a la població que abans no podia entrar en aquest servei». A més, al llarg de l'any passat es van registrar 646 visites domiciliàries, 869 entrevistes i 242 reunions de cas. De les 48 reunions de coordinació, 46 van ser d'àmbit comunitari, de les quals 28 van fer-se en projectes de ciutat i 12 del Consell Municipal de la Gent Gran, segons consta la memòria de l'àrea d'Igualtat, Drets Socials, Treball, Joventut i Seguretat.

Des de fa uns anys ha augmentat la complexitat de les persones dependents en seguiment, cosa que suposa que aquest fos l'element més important de la intervenció tècnica, segons exposa el document. S'ha produït una lleugera disminució d'atenció a nous usuaris i una pujada de visites domiciliàries i entrevistes.

Respecte de l'any 2015, va haver-hi una reducció de casos nous treballats i es van incrementar les modificacions del Programa Individual d'Atenció (PIA) derivades de noves valoracions i dels canvis de situació que es produeixen en els casos ja treballats i en seguiment. Tanmateix, es van endurir els criteris per accedir a la prestació econòmica per cuidador familiar no professional, cosa que va causar la renúncia de moltes persones al PIA per no reunir els criteris necessaris. El temps que es trigava per cobrar la prestació econòmica feia que la família no la valorés com un recurs. A més, la situació econòmica de moltes famílies feia que la persona dependent prioritzés les necessitats, renunciant a serveis que comportaven el copagament i/o el retràs de l'ingrés en un centre residencial.

L'informe constata també que ha augmentat el nombre de casos de maltractaments, per tant, és important incrementar amb més intensitat la detecció d'aquesta possible violència, explotació econòmica o negligència. Tot i això, detectar maltractaments, principalment a gent gran, presenta dificultats, perquè molt rarament s'arriben a denunciar.

El servei d'atenció domiciliària va ser gratuït en els casos de menors de 18 anys amb baixades de grau de dependència, que amb el nou barem de valoració, es va veure afectada la seva prestació econòmica per cuidador familiar. Segons la memòria de l'àrea, hi va haver un increment de les necessitats d'atenció a famílies amb fills amb discapacitats.

També apunta que una de les conseqüències de retallar els ajuts va ser la dificultat per poder obtenir un grau de dependència. Calia superar un barem de valoració de la dependència molt rigorós, fet que va excloure persones que fins i tot hi havien accedit abans.

L'equip va treballar coordinat amb entitats com la Creu Roja o Càritas, amb treballadors socials d'altres equips, la policia municipal o la fiscalia, entre altres institucions que vetllen per la seguretat dels més grans.