Fa un parell de dies em deia una bona amiga, la Buchi, que estava profundament preocupada per com està deixant Catalunya, i Girona en concret, el procés. Ella, nascuda fora dels Països Catalans, defensa com molts, que la Constitució Espanyola de 1978 és una llei intransgredible. I que res excusa saltar-se-la. Per què, doncs, alguns catalans hem optat per rebutjar-la? Perquè, com ella admet, la nostra és una posició emocional. Els arguments econòmics, competencials i racionals són sobrevinguts per a molts catalans i catalanes.

Què passaria, doncs, si el Govern espanyol fos capaç d'encarar les expectatives econòmiques i conjunturals de molts catalans? Doncs que, segons la premissa de la meva amiga, l'independentisme es desinflaria fins a l'alçada dels que en som per raons del cor. No sé si exercir el dret a votar, malgrat el que digui la constitució dels espa­nyols, és una transgressió emocional. Ni si alçar les mans en acció no violenta davant de la policia armada quan es defensa una seu electoral, es fa només per emocions.

Però vull pensar que la desídia judicial espanyola davant de la corrupció del Partit Popular, o les incursions al surrealisme per part del monarca emèrit dels espanyols, o els braços alçats en símbol de respecte a la dictadura en el Valle de los Caídos, pertanyen a l'univers de la raó, al racó del cor o a les intencions de la llibertat d'expressió.

Només sé que totes elles estan permeses per la Constitució Espanyola, i per la mateixa maquinària judicial que empresona i persegueix a qui decideix qüestionar el text de la carta magna.

Una cosa sí que és segura: la conversa amb la Buchi demostra que es pot discutir sense problemes sobre posicions diametralment oposades i irreconciliables; que dues posicions polaritzades poden expressar els seus punts de vista sense haver de renunciar a ells i no haver de mantenir l'ambigüitat, ni menystenir o insultar l'altra part. Ni fer servir la violència. Mentre que no calgui imposar una posició o l'altra. Aleshores, com ara, la raó tampoc servirà. Ni les emocions. Només la llei del més fort.