Malgrat que l'autobús ERICA, que es pot provar fins avui al campus de Montilivi de la UdG, funciona sense conductor, a darrere hi ha una intensa tasca de programació i preparació. I també operadors tècnics que acompanyen els viatgers per resoldre possibles incidències, tot i que en un futur no acabarà essent necessari. Aquesta és la feina de l'Aniol Amat, un jove de Torroella de Montgrí que està acabant un màster en enginyeria de camins.

Amat garanteix que el bus és totalment segur. De fet, més que no pas els conduïts per humans. «El 90% dels accidents succeeixen per errors humans», recorda. «Els humans tenim dos ulls i podem mirar endavant, al costat... podem tenir una visió perifèrica però fins a cert punt. En canvi, l'ERICA està veient tota l'estona en 360 graus. Només per això ja és més segura que qualsevol humà», assenyala.

L'autobús frena automàticament d'emergència davant de qualsevol persona o cosa que s'hi acosti fins a menys de 30 centímetres. Mecànicament pot arribar fins als 40 quilòmetres per hora, malgrat que aquesta velocitat mai s'ha assolit amb viatgers. En aquesta gira, l'ERICA va a una velocitat de dotze quilòmetres per hora. «Com més ràpid va, menys s'acosta la gent. En canvi, volem que la gent vegi que és una tecnologia segura», indica Amat.

Programar un recorregut senzill requereix una feina de dos dies. «Sempre s'han d'ajustar coses: que entengui que la vorera és un obstacle que no ha de pujar però que s'hi pot acostar, comprovar els possibles bonys i irregularitats del terreny...», explica l'operador.

Amat calcula que la tecnologia per a autobusos sense conductor podria ser operativa d'aquí a dos o tres anys, tot i que la seva implantació dependrà de les administracions públiques. En vint anys, però, calcula que serà possible utilitzar aquest tipus d'autobusos per a fer recorreguts molt més flexibles, en què els usuaris puguin demanar a través del mòbil que els vingui a recollir a prop de casa.