12 de octubre de 2018
12.10.2018
· OPINIÓ

Una reforma real al carrer Barcelona

«Per amagar aquesta falta de rumb, CiU recobreix qualsevol idea nova que apareix com un bolet amb grans dosis de propaganda»

12.10.2018 | 09:20

El que hauria de ser del tot imprescindible en el govern d´una ciutat és tenir un projecte de futur clar i conegut per al conjunt de la ciutadania. És per això que no crec que sigui de rebut haver escollit l´encreuament entre passeig d´Olot i carrer Barcelona per ubicar-hi el circ. Ni estava planejat d´entrada fer-lo, ni hi ha un consens perquè hi sigui ni, sobretot, hi encaixa gens urbanísticament. El problema greu no és el projecte, que hauria pogut ser una bona oportunitat en altres zones de la ciutat de Girona. Ben probablement, a barris on hi ha poca presència d´activitats culturals o en espais de la ciutat ben connectats, però amb aparcaments més o menys propers, la proposta hauria estat vista amb bons ulls. Allà on no funciona és a l´entrada més important de Girona.

El carrer Barcelona té problemes reals enquistats davant dels quals el govern actual no ha fet altra cosa que tancar els ulls. Fa posar vermell que tenir-hi una carpa de grans proporcions hagi estat presentat per l´equip de govern com un avenç de les reformes pendents de l´entrada sud de la ciutat. Aquesta manera caracteritza com ha actuat CiU a la ciutat: no hi ha hagut mai un rumb clar d´on es volia anar. CiU a Girona, per amagar aquesta falta de rumb, recobreix qualsevol idea que apareix nova com un bolet amb grans dosis de propaganda. L´equip de govern va declarar que la carpa forma part de la «revolució» del carrer Barcelona. Amb tot el respecte, ni crec que el carrer Barcelona hagi de ser «revolucionat» ni crec que cap carpa a enlloc del món hagi estat un fet essencial d´una «revolució». El carrer Barcelona, al meu parer, exigeix un pla complet i ben fet de transformació amb el conjunt d´institucions implicades per fer-lo possible.

 El planejament hauria d´incloure un conjunt de propostes sinceres de cadascun dels grups i ser contrastades amb les opinions de la ciutadania en general i dels veïns en particular. Al meu entendre han de ser: canviar l´asfalt per la presència d´amiant; reduir els vials i ampliar les voreres perquè no sigui tant una carretera com un carrer; acabar els enderrocs de les naus industrials i fer un planejament urbanístic seriós per convertir la zona en entrada amable i conjunt arquitectònic de ciutat, a la vegada; fer la connexió per salvar les vies del tren, que ja existeix al carrer Antoni Gaudí, més al sud, entre els carrers de Cartagena i de Salt; tenir cura de la catalogació del garatge Forner per a la seva preservació; ubicar un nou centre veïnal i un espai social al xalet Soler; i fer la reforma tant de plaça Espanya com de la connexió entre Eixample i la nova estació a través de Bisbe Lorenzana.

 Aquestes propostes tenen el propòsit de no ser una revolució pendent, sinó un debat sincer sobre qüestions tangibles, a partir de les quals es pot iniciar un debat constructiu on es puguin contraposar projectes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook