Girona10 acaba enguany com va començar, sense pena ni glòria. Com va començar aquesta setmana passada, vull dir. Perquè en els seus inicis la promoció va esdevenir una explosió de novetat que va sacsejar la ciutat i el territori. Sense exagerar, se'n va parlar arreu. I de la segona edició encara més. A fora i a casa. Però la d'enguany no només ha patit menys afluència de visitants, sinó que la sensació de desgast i d'ensopiment han refredat, encara més, l'ambient ja gèlid per culpa de la meteorologia. Si les coses no canvien, aviat passarà com la Setmana Gastronòmica, que ens n'assabentarem un cop ja passat l'esdeveniment.
Les festes anuals, si no són d'obligada celebració, es fonen en l'avorriment si no som capaços d'engegar iniciatives noves i atractives. En una ciutat acostumada a oferir tot l'any una proposta gastronòmica de primer nivell, és de difícil argumentar l'existència de propostes generalistes. Poden funcionar escenaris temàtics, d'acord a les temporades del camp, com les jornades de l'arròs o de la tòfona. O les que tenen a veure amb productes artesans, com la cervesa o el vi, i fins i tot l'embotit. Però que Girona ja juga en la primera lliga de la gastronomia mundial ho demostra cada any el reconeixement universal de molts establiments, i esdeveniments d'ordre europeu com el Fòrum Gastronòmic.
I, desenganyem-nos, si Girona10 va néixer per atraure nous clients, ara s'ha convertit en un aparador low cost per a propis i no per a estranys. Ni el shopping, ni l'oferta hotelera, ni la cultura, actius que tot l'any es mantenen també a alt nivell, poden fer ja de Girona10 una fita excepcional que aporti visitants nous amb prou quantitat per excusar-ne la inversió. Això i la manca d'uniformitat. Són pocs ja els establiments que participen de la festa. Caldria, potser, replantejar amb valentia el calendari d'esdeveniments que la ciutat ofereix per inèrcia i, ara per ara, escàs encert.
