«Aquí, Ràdio Girona. Amics, volem que escolteu aquesta emissora. Ara tenim una veu». Amb aquestes paraules, Francina Boris -amb només 18 anys- va ser la primera veu de l’emissora gironina l’any 1933, per Fires de Sant Narcís. I amb les mateixes paraules es va recordar ahir a Boris 88 anys després, en el passeig del Pla de Baix de Domeny que des d’ara portarà el seu nom. És el reconeixement de la ciutat a tota una referent radiofònica, amb una trajectòria consolidada i extensa, i que a través de les ones, i de forma «incansable», també va fer servir la seva veu per promoure la tradició i llengua catalanes, la sardana i la ciutat de Girona. Fins i tot en moments tan complicats com la Guerra Civil.
Així ho van recordar ahir familiars, amics, autoritats municipals, companys i deixebles del món radiofònic, en un emotiu acte a la via per on ella passejava habitualment, anant cap a Llorà. Posar-li el seu nom és una «mostra d’agraïment a aquestes trajectòries compromeses amb la cultura i la ciutat», va dir el regidor de nomenclàtor, Martí Terés.
Boris «va ser la persona que em va inculcar l’amor, el deure i l’obligació de fer ràdio en català», va manifestar Enric Frigola, company de ràdio de la locutora, en un moment -als anys 60- en què ell no ho veia tan clar. Va ressaltar programes en què va col·laborar amb Boris, com D’ací i d’allà, d’un clar país o Dreceres de la nostra llengua. Fa poc, Frigola va saber que la UAB estudiarà aquest últim programa de divulgació de la llengua catalana, fet que el va «emocionar». Ara, la UAB li conferirà «un valor que nosaltres ni ens adonàvem que tenia».
El que va ser director de Boris a la ràdio, Jaume Serra -actual director de SER Catalunya-, va destacar-ne l’extensa trajectòria, de «vuit dècades davant el micròfon». En té un record d’«estrella de la ràdio: amb les idees molt clares, dient al director què havia de fer, i amb un respecte extraordinari cap a aquells que estimen la ràdio». I va recalcar que Boris va saber «obrir camí a les dones en un moment en què eren els homes els qui tallaven el bacallà».
Un fet que també va posar de relleu l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, qualificant Boris d’«extraordinària». L’alcaldessa en va destacar la «valentia» per «preservar la llengua catalana» en un moment en què «no era fàcil, s’hi jugaven moltes coses». «Era just que tingués un reconeixement a la ciutat», va dir.
Una sardana dedicada
«Sentir la Francina era sentir la veu de la sardana», expressava el compositor sardanista, Josep Cassú, amb qui Boris també va compartir ones al programa Nostra Dansa. Per Cassú, Boris va saber «enlairar» la sardana. I en un moment de l’acte, va fer entrega a les netes de l’homenatjada la seva última composició: una sardana dedicada a Boris, sota el títol El passeig de la Francina.
Les netes, Laia i Ariadna Vidal, visiblement emocionades, van recordar l’àvia com «un referent i un exemple a seguir». «Es fa realitat un desig que ens havia dit en petit comitè», explicaven les netes. De petites, Boris també les feia pujar a la cadira i recitar el vers de Nadal, tal com havia hagut de fer ella mateixa de petita. I, qui sap si l’experiència també els va servir per recitar el poema que una d’elles havia escrit per l’ocasió: «Si em dediques un carrer / que sigui de cor / que hi toqui el sol de tardes / i que hi venti poc a poc». Just com feia en aquell moment.
