El PSC de Girona va dir ahir, en l’acte de balanç de mig mandat, que encara esperen la resposta del govern de l’Ajuntament de la ciutat sobre la proposta que els van presentar per als pressupostos municipals d’aquest 2021, que continuen sense estar aprovats. La formació considera que si en quinze dies no es poden pactar, «ja val la pena que parlem dels pressupostos de 2022». El PSC és l’única força de l’oposició que s’ha mostrat predisposada a pactar els pressupostos amb l’equip de govern, que està en minoria.

Balanç de mig mandat

Sobre aquests darrers dos anys de mandat -en què Junts ha format govern primer en solitari i després amb ERC-, la portaveu del PSC de Girona, Sílvia Paneque, va lamentar que la ciutat «continuï aturada i sense projectes il·lusionants». I va criticar que, per contra, n’hi ha massa d’aturats o en un calaix.

La portaveu va retreure a l’alcaldessa, Marta Madrenas, que «hagi liderat la política en l’àmbit nacional però s’hagi oblidat de fer-ho en l’àmbit municipal i la gestió del dia a dia». En aquesta línia, el partit considera que «en aquest temps no hi ha hagut cap idea clara sobre la ciutat de Girona» i que «no hi ha un sol projecte que pugui ser descrit com a consolidat amb èxit».

De fet, la formació titlla de «retrocés» el pacte entre Junts i ERC perquè considera que «impedeix més que no aconsegueix». I ho argumenta dient que «ha impedit que hi hagués una alternativa al govern, però no ha aconseguit ni una majoria sòlida ni projectes sòlids per a la ciutat».

El PSC també va dir que l’actual «no és el govern més actiu que hi ha hagut a la ciutat». I ho va il·lustrar reivindicant models liderats pel PSC com els de Joaquim Nadal o el d’Anna Pagans en què s’havia transformat el Barri Vell o impulsat Girona com a ciutat educadora.

Amb tot, i preguntada per com veien els dos anys de mandat que queden, Paneque va respondre que «des del nostre punt de vista, continuar com ara és no tenir projecte de futur».

Durant l’acte, cada regidor de la formació present a la reunió −hi eren tots menys Jordi Calvet− va fer un balanç de cada àrea. Mònica Ferrer va dir que «no hi ha un model cultural clar per Girona» i que hi ha projectes «endarrerits o aturats». D’aquests, en va destacar el cas de la biblioteca de la Casa de Cultura, la rehabilitació de la Casa Pastors o la creació del Consell de les Arts, entre d’altres.

Ferrer va recordar que la ciutat fa dos anys que no té Pressupostos Participats i que «continua sense obrir-se un nou espai per a les entitats juvenils i no s’han fet les obres a l’Estació Espai Jove».

El regidor Joaquim Ruhí va posar l’èmfasi en la segregació escolar. Va dir que a Girona està per sobre del 30% en educació primària i del 20% en secundària.

I la regidora Bea Esporrín va destacar el retard de licitació del contracte de neteja viària, així com el dels serveis postals municipals. Esporrín també va fer referència a la gestió municipal de l’aigua, que «ens deien que estaria llesta en acabar el 2020 i no tenim data». I a altres temes pendents com el Pla especial de la Devesa, la taula de marxants per reubicat el mercat de la Devesa o el pla d’usos d’aquest mateix espai.

Joan Antoni Balbí va reclamar més seguretat. «Hem d’augmentar els agents municipals per arribar almenys a la ràtio recomanada d’1,7 per cada 10.000 habitants», va dir. Un dels punts que, de fet, el PSC va incloure a la negociació dels pressupostos del 2021.