«Quan creixes, t’adones que tenies un jardí immens que era casa teva», diu una veïna de la Devesa, Rosa Gil, al projecte «Veus i mirades», on l’Associació de Veïns (AV) Devesa-Güell ha volgut deixar capturats els records del passat d’aquest immens parc urbà. Els testimonis que recull hi han passat pràcticament tota una vida, i l’entusiasme és especial quan parlen de la infantesa allà.
«L’únic entreteniment que teníem era anar a la Devesa», explica Eduard Martinell, «tot era inventiva perquè no hi havia cap altra cosa a fer». Així, van créixer fent arcs i fletxes, estics d’hoquei amb els troncs, construint elaborats patinets de fusta amb el que trobaven, fent cabanyes, corones amb fulles de camèlies, guerres de pedres, o fins i tot posant monedes a les vies del tren perquè aixafar-les - «amb el perill que suposa». Tot, sense estar pendent de cotxes ni de motos.
Llavors el parc estava «a l’extraradi» de Girona, envoltat de rius i hortes. Les portes dels veïns «estaven sempre obertes», recorda Josep Lluís Lucero, «era una gran família, ens coneixíem tots». «Hi havia molts funcionaris que venien a les cases barates, totes de planta baixa i amb el seu pou». Lucero, de petit, se sumava als veïns que escoltaven la ràdio al carrer als vespres, fins quedar-se adormit. I Martinell recorda com un «esdeveniment impressionant» quan va arribar la primera televisió al barri.
Fins que no arriben els sis-cents
Un element cabdal era el riu: «formava part dels estius», afirma Magda Bosch, «el meu pare ens hi portava a banyar-nos i estava ple de joncs. Hi havia un senyor, jo li deia ‘el gitano del barret’ que n’agafava per fer-ne cadires». Però els rius també protagonitzaven importants inundacions quan hi havia aiguats, que fins i tot feien mobilitzar l’exèrcit per rescatar-los.
El riu també és on Lucero va aprendre a nedar. De fet, la Devesa va ser un punt neuràlgic de l’esport, amb espais com la piscina, una hípica o el camp de Mart.
Amb tot, tots coincideixen a remarcar com de «ple de vida» estava aquest parc, on s’hi feien tot tipus d’activitats populars, esportives i festives. També és on festejaven de joves, passejant «amunt i avall. Si tenies diners prenies alguna cosa, i si no, seguies fent amunt i avall», diu Bosch.
«Durant uns anys tot es feia a la Devesa. La gent no tenia aquesta facilitat per sortir, no tenia cotxe», diu el president de l’AV, Salvador Guardiola. Fins que va aparèixer el sis-cents. «Quan va començar la moda a la costa, que deien que ‘venien les sueques’ els nois van desaparèixer. I les noies ens vam quedar soles. Es va notar», afirma Bosch.
«Qui coneix, estima»
El projecte «Veus i mirades» va ser impulsat el 2017 per la llavors presidenta de l’AV - i actual regidora de Ciutadania (ERC) al govern gironí - M. Àngels Cedacers, dins els pressupostos participats. La voluntat era recuperar la memòria d’un barri que «ara és nou, però té molta història», subratlla Cedacers. «Les mirades dels que tenen 70 o 80 anys i recorden la seva infantesa, quan t’ho explicaven semblava que tinguessin aquella edat en aquells moments», remarca la regidora.
Alhora, la intenció del documental és «recordar a tots els gironins que tenim un jardí i que l’hem de gaudir». D’aquí, la frase amb què culmina el vídeo: «Qui coneix, estima, i qui estima, respecta». De fet, «durant molt temps no se li ha donat el reconeixement que havia de tenir com a parc», afirma Cedacers. Justament és una de les coses que la va moure a entrar en política, des d’on defensa que «cal arremangar-nos» per donar un impuls, tant a Devesa com a altres parcs.
I la Devesa d’ara?
«La Devesa és un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Té 40 hectàrees: és el més gran de Catalunya, i segurament el més deixat. Ha caigut en una espiral de degradació», critica l’actual president de l’AV, «el malmenem fent activitats que no són pròpies d’un BCIN», afegeix Guardiola. Bosch lamenta que abans «la Devesa estava més viva i no se’n treia fruit», mentre ara la sensació és que «es mouen pel diner», amb activitats com les fires, el circ o la fira de la cervesa. Tots remarquen que no s’hi oposen però volen que es facin respectant la normativa municipal que avui sovint «s’incompleix», com retirar la grava o pedres després d’una activitat. Lucero hi suma que, al parc, cal vigilància, serveis (més lavabos, bancs i papereres, indica) i una major accessibilitat.
Un «grandíssim pas» ha estat treure les caravanes dels firaires de Sant Narcís de dins el parc - decisió en la qual tots subratllen el paper de Cedacers. Fa una setmana, Martinell també diu que la Plataforma Salvem la Devesa (molts d’ells, membres de l’AV) es va poder reunir amb l’Ajuntament. Allà van prendre compromisos en relació a l’enllumenat que s’ha de renovar, la neteja i els mercats, entre altres.
De mica en mica «l’Ajuntament comença a moure fitxa» diu Guardiola. Tot i això, subratlla la importància de la falta d’una «visió clara de què es vol del parc de la Devesa», perquè tot el que es va aconseguint «és degut a les pressions».
