Quaranta anys de vida d’uns guardons arrelats

«El que no vam poder fer per celebrar els 40 anys, ho fem ara». Amb aquestes paraules del llibreter Guillem Terribas va arrancar el 41è Premi Casero, en un acte que per fi ha pogut commemorar l’aniversari dels guardons. L’any passat, la pandèmia va obligar a fer una celebració molt reduïda. Ahir, en canvi, en una Planeta plena de públic, la família va tenir gran protagonisme fent reviure la «faceta d’escriptor» del també polític, periodista i activista Just M. Casero. Vestint l’acte amb música en directe, les nétes de Casero van donar vida a textos de la seva remarcada trajectòria.

«Per la família d’en Just (...) ha estat un gran goig i una enorme emoció cada any, i en fa 41, aquest premi de novel·la curta, que també ha sigut un poc nostre», va dir la seva viuda, Maria Mercè Gumbau. I el seu fill, Roger Casero, va apuntar: «40 anys és molta vida. Els 40 anys del premi són molt més del que en Just va viure», qualificant els premis com «un gran epíleg de la seva vida». A tot això, Joaquim Nadal va afegir: «la vida d’en Just és una vida que perviu» mentre la resta es va fent gran, i va recordar com Casero havia descrit una Girona que «ja no és ben bé igual». Sobre el premi, el membre del jurat i escriptor, Josep M. Fonalleras va defensar: «No crec que hi hagi premis més grossos que aquest» per la projecció dels guanyadors i per l’honestedat del premi. A l’inici de l’acte, el propietari de la Sala Planeta i fundador de Proscenium, Joan Ribas, mort aquest juny, també va ser recordat i homenatjat amb un vídeo.