Al sostre de l’única escultura del prestigiós artista plàstic Jaume Plensa a la ciutat de Girona hi està creixent a ritme lliure, des de fa setmanes, herbes espontànies (més conegudes com a males herbes). L’obra, que rep per nom Capsa de llum, està situada davant de Correus, a la rotonda de l’avinguda Ramon Folch i la Gran Via de Jaume I. Plensa és un dels artistes catalans de més fama arreu del món i fa pocs dies la col·locació d’una nova escultura seva ha donat la volta al planeta en ser la més gran que mai ha creat.
Té una alçada de 24 metres i està a tocar del riu Hudson a Nova Jersey. Fa unes setmanes, l’Associació de Veïns del Barri Vell va fer-ne esment acusant l’Ajuntament de «deixadesa» i «desídia» per no eliminar «aquestes herbes, com si l’obra fos una jardinera». No és la primera queixa per la presència de males herbes a l’espai públic a Girona en els últims anys, fet que l’ajuntament atribueix al fet d’haver deixat d’usar glisofat, un potent herbicída.
L’escultura de Plensa es va inaugurar el 23 d’octubre de 1998 i forma part d’una reforma urbanística que volia agilitzar el trànsit a la zona. Està formada per un prisma de base quadrada, de sis metres d’altura feta a base de maons translúcids que es reflecteixen en un petit estany. A la nit, brilla amb llum pròpia, ja que porta incorporat un sistema d’il·luminació intern.
En el seu moment, Plensa va descriure la Capsa de llum com una «obra de doble joc»: De dia té un paper molt pràctic, ja que respon a una funcionalitat; i de nit, és una peça màgica ubicada en un lloc de la ciutat on hi ha molta vida, explicava l’autor. Té 200 maons de vidre i un pes d’uns 7.500 quilos. Fa uns sis metres d’alçada i la idea de la làmina d’aigua als peus de la peça era que semblés, de lluny, que era molt més alta gràcies al reflex.
Molt polifacètic, Jaume Plensa ha rebut multitud de premis (Premi Nacional d’Arts Plàstiques el 1997; Creu de Sant Jordi el 2012; i Premi Velázquez d’Arts Plàstiques el 2013, entre altres). Actualment viu entre Barcelona i París tot i que té el taller a Sant Feliu de Llobregat. És conegut majoritàriament per les seves grans escultures formades per lletres i números, encara que també treballa altres materials, com el ferro fos, el polièster, la fibra de vidre, l’alabastre o la fusta. Darrerament fa cares gegants de grans dimensions.
Diari de Girona ha preguntat a l’entitat que té apadrinada l’escultura de Plensa, l’escola pública Joan Bruguera, situada a no massa distància de l’obra del mediàtic artista. Des de la direcció del centre han assenyalat que demanaran a l’Ajuntament que faci alguna intervenció per poder retirar aquests vegetals espontanis sense que la tasca acabi malmetent la peça.
Una possible segona obra
Plensa podria haver tingut una segona obra a la ciutat de Girona. Poca gent sap que fa uns vuit anys el prestigiós artista va estar donant voltes per la plaça d’Europa. L’espai encara estava refent-se de les ferides de les obres del TAV i s’havia reconvertit en una cruïlla. Encara amb les cicatrius de la reurbanització i de tots els danys dels treballs per fer l’alta velocitat, a Plensa l’acompanyava l’aleshores regidor Carles Ribas, que era el responsable del seguiment del projecte ferroviari i regidor del barri de Sant Narcís.
Era l’any 2013 i Ribas tenia entra cella i cella que a la plaça hi hagués una gran obra per calmar els veïns que, encara molt afectats per les obres infinites del TAV, reclamaven el retorn de l’escultura Europa, d’Andreu Alfaro. Una obra que encara continua a la rotonda de la Devesa. Conscient que el retorn d’aquesta peça era complicada buscava convèncer els veïns santnarcisencs. Aquella caminada per la zona, però no va acabar fructificant i no va haver-hi acord. La plaça d’Europa es va quedar sense l’obra de Jaume Plensa. De fet, l’espai, ara reconvertit en cruïlla segueix sense escultura. Ni la d’Alfaro ni cap altre.
