L’Ajuntament de Girona preveu treure 78.045,66 euros del fons de contingència per destinar-los a contractar un despatx d’advocats pel cas d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià (Agissa). En la causa, davant el Jutjat d’Instrucció número 2 de Girona, l’Ajuntament en qualitat de soci, compareix com a acusació particular en relació amb la societat mixta d’aigües per les presumptes irregularitats de la part privada.
L’Ajuntament veu «necessaris» els «serveis d’assistència jurídica i defensa lletrada per la defensa dels interessos de l'Ajuntament» ja que la querella inicial, presentada en el seu moment per la CUP, va ser ampliada per part de la Fiscalia anticorrupció i que el procediment ha estat «declarat d’especial complexitat».
Ja es paguen 48.500 euros
L’Ajuntament, tot i tenir advocats en plantilla, ja paga uns 48.500 euros a l’any per altres serveis jurídics externs en admetre que els seus serveis jurídics estan desbordats.
Es considera que s’ha de retirar els diners del fons de contingència per iniciar un concurs públic i trobar un servei jurídic perquè no existeix crèdit suficient previst al pressupost inicial de l'exercici 2021, i que està prorrogat de 2020, segons una proposta de la tinent d’alcaldia de Règim Interior i Hisenda, Maria Àngels Planas, a la qual ha tingut accés Diari de Girona, després d’un informe emès per l'Àrea d’Alcaldia en el marc de les actuacions judicials relatives al cas d’Agissa. El fons de contingència serveix a les administracions per atendre necessitats inajornables, de caràcter no discrecional, no previstes en els pressuposts generals aprovats inicialment, i que es poden presentar durant l’any.
Les possibles irregularitats que s’estan investigant inclouen «despeses personals» carregades a l’empresa dels directius per comprar pernils, lots de Nadal o estades de luxe en hotels de quatre estrelles. També s’investiga si s’han cobrat «centenars de milers d’euros» en factures per serveis no prestats (arribant a deixar d’invertir un total d’11,1 milions) i si s’han declarat uns beneficis molt inferiors als reals simulant que el servei era «deficitari».
La CUP va denunciar, l’any 2015, possibles irregularitats a l’empresa d’anys enrera en base a unes auditories que havia encarregat l’any 2013 l’aleshores alcalde Carles Puigdemont, que volia saber si la gestió de la companyia s’havia fet acuradament en els anys anteriors. El 2016 els ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià es van personar en el procés com a acusació particular per possibles danys i perjudicis. El jutjat, l’any 2017, després de diverses diligències inspectores, va acordar posar Agissa sota administració judicial i apartar així de la gestió del seu dia a dia a Girona SA i els seus directius. Posteriorment, la tutela va passar a mans dels Ajuntaments, que ara treballen per aconseguir una gestió municipal del servei del subministrament d’aigua.
