Era diumenge a les onze de la nit i els visitants feien fotos des del pont de Pedra de les cases de l’Onyar reflectides a l’aigua amb la Catedral al fons. Mentrestant, els gironins miraven al riu abans de tornar cap a casa per comprovar que hi hagués els habituals ànecs collverd, alguna polla, els barbs i carpes i potser l’oca egípcia que sol voltar per la zona del pont de Pedra. Enmig de tota la fauna però, alguna cosa es va bellugar diferent, entre el pont i la plaça Catalunya. Tres bestioles de grans dimensions nedaven, una darrera l’altra. Els dos primers van tirar cap a un costat i el tercer es va desviar cap a la llera, es va endinsar en un forat i va tornar a l’aigua i a buscar els seus companys.
Feien mig metre cadascun. Podien semblar rates però eren coipús, una espècie d’animal rosegador considerat «invasor», originari de l’Amèrica del sud que des de fa uns anys s’ha anat expandint per les comarques gironines, probablement per algun exemplar que es va escapar d’alguna granja pelletera de França. El primer que es va detectar va ser a Boadella el 2012, on va arribar a través de les conques fluvials de l’Albera. El 2012 se situava a l’Alt Empordà en punts de la Muga i el Fluvià i als Aiguamolls de l’Empordà i, malgrat els esforços, l’animal s’està estenent per tota la província. L’estiu de 2018 se’n va veure per primera vegada un exemplar al Ter, a Colomers. Al terme municipal de Girona se n’havien vist pocs fins fa poc temps. El juliol del 2019 se’n va veure al riu Ter, a Pedret.
Pot arribar a pesar fins a deu quilos i es reprodueix amb facilitat (perquè de cada part en poden arribar a néixer fins a vuit cries). Se la coneix amb el sobrenom de «rata-llúdriga» i té les dents incisives molt desenvolupades i de color taronja que li serveixen per menjar-se les plantes que creixen a les vores i les aquàtiques i deixar sense aliment les aus de la zona o destruir-ne els nius. Pot comprometre els hàbitats de ribera, ja que és un competidor d’altres espècies d’herbívors més pacífics, com la rata d’aigua. A més, com que es menja vegetació i plantes aquàtiques, pot deixar sense aliment les aus de la zona.
Colonitzant a poc a poc
Fa uns anys, el biòleg i ambientòleg Ponç Feliu expressava el seu lament per l’arribada d’aquest animal. Ho considerava una mala notícia, ja que és molt expansiu i causa danys en espais naturals. El biòleg i president de l’Associació de Naturalistes de Girona, Adrià Compte, explicava ahir que la presència de coipús a la zona provocarà un «impacte important a mitjà i llarg termini» perquè tot i ser herbívor no té cap depredador natural i rosega totes les plantes de les lleres fluvials que serveixen d’hàbitat per moltes aus aquàtiques. Apuntava que el fet que ja sigui al mig de Girona posa en evidència que a poc a poc va colonitzant tot Catalunya des de la seva arribada a l’Empordà procedent de França. «Abans costava més trobar-lo, però és un animal bastant atrevit que no s’amaga massa», va concloure.
