El 23 de febrer de 1997, avui fa 25 anys, era un diumenge i, aprofitant el poc trànsit del cap de setmana, l’Ajuntament de Girona va enderrocar l’última casa que quedava davant del jardí de la Infància. Entre l’estiu, quan van anunciar el pla, i aquell diumenge de febrer, el govern de Quim Nadal va tirar a terra quatre immobles per deixar al descobert un important tram de la muralla de Girona i, al mateix temps, guanyant per a la ciutat una nova zona verda i un nou accés al Barri Vell. Aquella nova zona verda és l’espai, a diferents nivells, que actualment encara connecta el jardí de la Infància amb els jardins de Fora Muralla.
Les altres cases afectades s’havien enderrocat poc abans i, d’aquesta manera, gràcies als acords amb els respectius propietaris, l’ajuntament va aconseguir accelerar un procés que, en el moment del seu anunci, es va parlar que es podia allargar fins a tres anys, però que, en canvi, es va tancar en pocs mesos. De fet, tota la intervenció es podria haver culminat abans de no haver estat perquè la negociació amb la propietat de l’última casa, la que feia cantonada entre el carrer del Carme i la pujada de les Pedreres, es va allargar bastant més que l’acord amb els altres immobles. Finalment, els propietaris (la societat «Vivendes Girona SA») van acceptar una permuta amb dues cases, un en estat ruïnós, del carrer Portal de la Barca. La intervenció completava la que, uns mesos abans, s’havia fet amb la construcció d’un aparcament i la remodelació de la plaça Marvà o l’ampliació de la vorera del carrer Beates.
