Les excavacions que s’han estat fent a l’interior de l’entrada de la Casa Pastors, a la plaça de la Catedral de Girona, han detectat indicis del castell medieval de Girona. De moment s’han posat al descobert restes de dues torres carolíngies flanquejant un pany de muralla i la porta medieval oest del recinte fortificat, segons ha confirmat el vicealcalde i regidor de Cultura, Quim Ayats.
L’edifici havia estat l’antiga Audiència Provincial i, en un futur, ha de convertir-se en la seu del Museu d’Art Modern i Contemporani. La importància de la possible troballa ha portat l’Ajuntament a replantejar la fase pendent de la intervenció amb l’objectiu de poder confirmar la troballa i ara replantejarà els treballs en un àmbit de terreny més ampli i amb més temps de treballs per als arqueòlegs, segons el vicealcalde, Quim Ayats.
La possible presència d’elements patrimonials d’importància històrica ja es podien intuir per la zona de treball i aquests testos han avalat encara més la tesi. L’agost de 2019, Diari de Girona posava al descobert un informe basat en anteriors excavacions en indrets propers on s’advertia de les altes expectatives que hi havia en la campanya d’excavacions a la Casa Pastors amb la possible troballa d’elements de l’època fundacional de la ciutat i de l’època carolíngia. «Les hipòtesis descrites el 2019 segueixen vigents», va relatar ahir el vicealcalde.
En aquell informe s’especificava que s’hi podrien localitzar una desena d’elements d’interès arqueològic. Per exemple, la terrassa inferior del fòrum de la ciutat romana amb «la possible existència d’edificis forals no documentats» i restes d’un immoble tardoantic i ja documentat durant les intervencions fetes l’any 2003 a la plaça de la Catedral. En aquella campanya, no es va poder localitzar la façana de ponent d’aquell edifici, ja que se suposa que quedaria, precisament, soterrada sota la Casa Pastors (el costat més oriental del pati central) i la residència veïna.
També s’esperava localitzar l’emplaçament del temple de santa Maria de Puelles, illes de cases i sitges altmedievals dels segles X i XI, del castell de Sobreportes, habitatges del segle XIII de canonges i del palau de la família Pastors del segle XVIII, a més de traçat murari (tant fundacional com baix imperial, carolíngia i baixmedieval), i, precisament, torres de fortificació. En concret, s’esperava detectar la torre oest -no identificada fins a dia d’avui- i de les torres est -a tocar del portal de Sobreportes.
La titular de l’empresa que estava fent les excavacions va renunciar a seguir amb l’obra en aconseguir un lloc de treball a l’administració pública que era incompatible amb aquesta intervenció a la Casa Pastors. Ara, quan es liciti el treball pendent, és quan s’aprofitarà per allargar el termini i l’àmbit d’actuació. Tot plegat s’anirà documentant.
