L'Ajuntament de Girona ha decidit que no eliminarà les herbes espontànies que surten a la vorera i als escocells. El regidor de Sostenibilitat, Martí Terés, ha explicat que des que van decidir deixar d'utilitzar productes tòxics com el glifosat pel que suposa per la salut dels humans i els perjudicis cap al medi ambient havien estat estudiant alternatives i al final han apostat per un model que ja s'aplica ciutats en ciutats europees de renom com Nantes, París, Gant o Amsterdam.  O sigui, deixar-les créixer i no eliminar-les amb cap producte químic o ecològic, ni arrencar-les. Que facin el seu curs. Són nous criteris amb l’objectiu de renaturalitzar la ciutat.

Et sembla bé que Girona deixi créixer les herbes a les voreres i escocells?

  • 775
  • 1562

De fet, el 2014 el Ple del consistori va aprovar una moció per prohibir l’ús d’herbicides amb glifosat a la ciutat, l’únic mètode eficient per impedir el creixement de les conegudes com a «males herbes». Aquesta substància química és tòxica i enguany quedarà prohibida a tota la Unió Europea. Fa uns mesos, es va fer servir puntualment, per retirar la vegetació que sortia a la carretera C-65 en considerar que no hi havia habitants a prop i que, per tant no suposava cap perill el tractament.

A més, s'ha elaborat una guia digital (es pot trobar en paper a l'oficina de sostenibilitat del carrer Ciutadans) amb 18 espècies per tal d'ajudar a la ciutadania a conèixer les plantes urbanes més habituals.

Terés és conscient que part de la població pot pensar que amb la mesura la ciutat bruteja, per això ha dit que és 'hora de fer pedagogia i informar de les virtuts dels elements vegetals.

Per garantir la seguretat, l’Ajuntament seguirà actuant selectivament eliminant les herbes silvestres quan sigui necessari. Concretament, en aquells casos on hi hagi afectació en la mobilitat, quan es produeixi un gran creixement de plantes, o si comporten perillositat en l’entorn, per exemple si afecten la visibilitat viària. També s’actua en altres casos, com ara en determinats espais o bé en casos on es veu afectat el patrimoni històric. No sé però el criteri "estable".

"Les herbes que creixen són plantes, no són males herbes" ha insistit el regidor. Terés ha exposat que caldrà proposar la ciutadania que faci un canvi de xip. Amb aquest propòsit, s’ha iniciat una campanya per al manteniment dels escocells i la conservació de l’entorn juntament amb els negocis locals de la rambla de la Llibertat. En el marc de la iniciativa, es busca que els comerços i establiments de restauració de la zona reguin i tinguin cura del seu escocell més proper i s'hi han plantat flors coincidint amb Temps de Flors. Ja s'estan fent iniciatives similar en escocells escampats per la ciutat.

Fa uns anys, la germana de l'actual regidor de Sostenibilitat, l'exregidora desapareguda Núria Terés, va posar sobre la taula la necessitat que aquestes plantes que creixen a les voreres deixessin de dir-se "males herbes" i passessin a anomenar-se "herbes espontànies". En aquell moment hi va haver certa polèmica i alguns comentaris burletes. Poc a poc però, es va caminant cap a aquesta idea.

Els beneficis

Entre els beneficis que suposa que hi hagi herbes espontànies als municipis, l’Ajuntament apunta que en primer lloc, afavoreixen la biodiversitat i la vida a les àrees urbanes. «Els petits pol·linitzadors, com ara les abelles o les papallones, aviat s’acosten atrets per les seves flors, i alhora, serveixen d’aliment d’altres animals com les aus i els petits rèptils». En segon lloc, segons l’ajuntament, donen suport «a la lluita contra la contaminació ambiental i el canvi climàtic, el filtratge de l’aigua d’escorrentia i la prevenció de l’erosió pluvial i, en general, reconverteixen les ciutats en llocs molt més amables i plens de vida». A més, solen ser espècies de creixement ràpid, amb una alta producció de llavors i que viuen en ambients rics en nitrogen, com els sòls urbans.