Els models en la recollida en regions europees com Enschede (Holanda), Flandes (Bèlgica), Swansea (Gal·les) va centrar ahir a la segona jornada del Fòrum Internacional de Residus Wasteinprogress que se celebra aquests dies al Palau Firal de Girona. També es van mostrar els models de Pontevedra i de la comarca del Gironès, però, al públic assistent va quedar sorprès que en zones com Enschede, Flandes o Swansea conèixer com en aquestes zones la recollida d’orgànica és setmanal o quinzenal, un fet contraposat amb les pràctiques habituals a Catalunya i a Espanya, on les recollides poden arribar a fins a set cops a la setmana. Les tècniques d’estimulació conductual positiva pel reciclatge de l’orgànica, la prohibició de tirar residus reciclables a la fracció resta i els contenidors amb control d’accés que només poden ser utilitzats per una comunitat de veïns van ser presents en moltes de les ponències d’aquesta segona jornada de congrés.

Flandes té més de 6,5 milions d’habitants i tradicionalment ha estat al capdavant en resultats de recollida selectiva. La regió belga té, actualment, unes xifres del 70% en la recollida domiciliarà de residus, incloent el porta a porta, i es fixa en «fomentar el sistema de compostatge domèstic o comunitari, on el 42% de domicilis en fan» i en «evitar el malbaratament alimentari. En aquest sentit, animem als habitants que puguin a tenir gallines per menjar les restes del menjar i generar menys residus».

Entre les mesures que adopten per seguir millorant la recollida de manera separada hi ha les de «repartir bosses de cinc colors diferents, entre els quals restes de menjar i de jardineria, que les recull un mateix camió i després es destrien». Flandes, com Holanda, no bonifica el reciclatge i hi ha un «pagament per generació, segons els quilos o el volum generat».

En canvi, a la ciutat holandesa d’Enschede, segons va explicar el científic Luuk Boss, estimulen «la separació de residus en edificis de pisos amb tècniques de conducta i interacció, com obsequiant amb un cubell per separar la fracció, parlant individualment amb els usuaris de cada habitatge, vídeos promocionals...». Actualment es troben en un 50% de recollida selectiva «però estem pujant» i l’objectiu per aquest any és «arribar al 70%». A diferència d’altres regions, com a Itàlia, explicades dimecres, Holanda no bonifica el bon reciclatge: «L’usuari paga per cada cop que llança la fracció residual, però ara estan pagant menys; abans llançaven la fracció 32 vegades a l’any i ara 24-26».

Finalment, Jonathan Roberts, Chris Howell, responsables de l’Ajuntament de Swansea, van explicar que han passat, en pocs anys, «de l’índex del 45 a 65% a través d’una estratègia inclusiva, s’han posat mesures per fomentar la separació de residus alimentaris. Si al ciutadà l’hi poses fàcil, recicla. L’objectiu és arribar al 70% al 2024; l’èxit de que Gal·les sigui una de les nacions que obté millors resultats es basa en l’adaptació del missatges segons cada zona i de creure en els objectius fixats a escala nacional». A més del porta a porta, disposen de punts de recollida comuns en blocs de pisos i de centres de recollida. En aquest cas no hi ha pagament per generació ni una bonificació, i del que es deriva a les incineradores es rep el 5% de les cendres per destinar a adobs. A Gal·les, està penat llançar residus orgànics a la fracció resta.

Avui, com a novetat d’aquesta quarta edició, el Fòrum es tancarà amb una jornada de debat estratègic amb la presència de representants europeus, estatals i autonòmics.