Aquesta setmana, el consell d’estudiants de la Universitat de Girona va presentar una campanya per fomentar el transport urbà i sostenible entre els estudiants. Això, ja era un petit preàmbul de cara a la presentació del curs universitari 22-23, que s'ha celebrat aquest dijous a l’Aula Modest Prats i que estarà focalitzat en la sostenibilitat. Un acte que ha comptat amb la presència de nombrosos càrrecs institucionals, com el flamant conseller de recerca i universitats, Quim Nadal, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, la delegada de la Generalitat a Girona, Laia Cañigueral, el vicepresident de la Diputació de Girona, Pau Presas, o el subdelegat del Govern, Albert Bramon. També hi havia exrectors de la UdG com Pep Nadal o Anna Maria Geli. L’acte ha acollit unes 150 persones.
De fet, la UdG pot presumir d’un préstec servei de bicicletes elèctriques, d’un hort ecosolidari, de taules fetes amb material reciclat, d’un cotxe elèctric per fer el servei de manteniment o de plaques solars a l’Escola Politècnica Superior. A part, el rector del centre, Quim Salvi, ha recordat que s’està duent un pla perquè el 2023 s’hagi reduït un 50% les emissions de carboni respecte al 2011. Tanmateix, els estudiants volen anar més enllà d’aquesta campanya de transport sostenible. Aquest dijous, les coordinadores del Consell d’Estudiants de la UdG, Berta Guinó i Lorena Marmolejo, també han proposat altres accions, com la impressió amb paper reciclat o utilitzar ampolles de vidre reutilitzables en els diferents campus.
Tanmateix, una de les grans protagonistes de l’acte ha estat l’exestudiant de la UdG Anna Sànchez, graduada en ciències ambientals l’any 1999. La banyolina, actual professora de la Universitat de Barcelona, ha dut a terme una ponència per parlar de l’amenaça global del plàstic i els impactes que aquest té al mar. Sànchez va començar el seu discurs exposant que la societat ha estat durant dècades fent servir plàstics d’un sol ús, sense tenir en compte els impactes que això pot tenir en un futur. Així que, avui en dia, es troben plàstics en moltes de les mostres de plàstic que es fan.
«Si cooperem tots junts serem més eficients a l’hora d’afrontar la gran crisis ambiental»
L’oceanògrafa i ambientòloga marina va arrencar el 2018 un projecte per descobrir si la concentració de microplàstics flotant al litoral és més gran que a mar obert. El que va començar com una investigació a petita escala, va acabar convertint-se en dotze xarxes situades a la costa catalana, entre Llançà i l’Ametlla de Mar. La conclusió és clara: «supera les grans acumulacions a gran obert». I és que a cada mostra es van trobar 18.000 fragments de microplàstics, el que suposa que a cada metre quadrat n’hi ha 45. Aquest projecte «suposa un canvi de paradigma en la investigació dels microplàstics», ha afirmat Sànchez.
Aquest descobriment el va fer juntament amb diferents estudiants de grau. Per això, ha apuntat que «els estudiants són els que podem innovar en coneixement de dades». Així, ha assegurat amb la implicació dels estudiants i també de la col·laboració ciutadana -algunes persones anònimes van participar en el projecte- «es poden trobar solucions» per reduir la contaminació de plàstics i microplàstics al mar, i «lluitar contra l’emergència climàtica».
«Els estudiants són els que poden innovar en coneixement de dades»
De fet, Sànchez ha dit que el planeta està en una «crisi greu» i que alguns aspectes, com el canvi climàtic, «ja han superat tots els límits». Per això, ha instat a tenir «un pla de xoc que impliqui coneixement». «Si cooperem tots serem més eficients a l’hora d’afrontar la gran crisi ambiental», ha sentenciat.
Davant un «curs normal»
L’acte ha començat amb l’entrega de la medalla de la UdG a la qui va ser presidenta del Consell Social del centre acadèmic entre 2013 i 2022, Rosa Núria Aleixandre. Després de la ponència d’Anna Sànchez s'ha continuat amb la interpretació d’El bruel de l’estany, un text de M. Àngels Anglada amb música d’Enric Ribó, amb el cor de la UdG, dirigit per Martí Ferrer, i l’actor Martí Peraferrer com a protagonistes.
Tot això ha donat pas a un seguit de discursos, com el de les coordinadores del Consell d’Estudiants de la UdG i el de l’actual presidenta del Consell Social de la universitat, Assumpció Vila. «En termes energètics, a les comarques gironines hi ha molt per fer», ha destacat Vila. També ha exposat que «el que necessitem» no és una sostenibilitat econòmica, sinó una sostenibilitat ambiental.
«En termes energètics a les comarques gironines hi ha molt per fer»
Per altra banda, el rector de la UdG ha començat el seu discurs exposant que «hem superat una de les crisis més greus que hem viscut», fent referència a la pandèmia. D’aquesta manera, «estem davant un curs normal», pel que fa a les restriccions, però va recordar que «la crisi continua latent». Tot i així, i també encarat al tema de la sostenibilitat, el rector de la universitat també ha destacat que en els pròxims mesos es començarà a desenvolupar un nou pla d’ambientalització al centre.
Aquest document, que Salvi considera com a «pioner», no és cosa nova. Fa vint anys que la UdG el va aprovar, tot i que fa poc que s’ha actualitzat per fer front a diferents compromisos. Entre ells, la de reduir les emissions de CO2, un aspecte que «portarà sacrificis», però que serà beneficiós per lluitar contra el canvi climàtic. En aquest sentit, ha instat a una «formació docent amb més sensibilització ambiental».
«Necessitem una formació docent amb més sensibilització ambiental»
De fet, Salvi també ha volgut recordar que la UdG està en els primers llocs dels rànquings universitaris pel que fa a la sostenibilitat i a la preocupació pel canvi climàtic, i també s'ha compromès a posar en marxa la nova fundació que «ha de recuperar el Parc Científic». El rector també ha exposat que la crisi climàtica és «una situació crítica, pitjor del que molt poden imaginar» i, per això va dir que «part de la solució» és «treballar en equip i remoure consciències».
