Després de dos anys de pandèmia, de molt de temps tancats a casa sense poder sortir i patint per aquesta malaltia que ens ha mostrat la vulnerabilitat de la persona humana, ara, per fi, arriba l’estiu, el bon temps. I les ganes de sortir que sempre tenim en aquesta estació de l’any es veuen multiplicades pels dos anys que no ho hem pogut fer.
Aquest estiu que comencem amb la celebració de la Jornada de Responsabilitat en el Trànsit i la proximitat de la festa del patró del conductors, sant Cristòfol, és una invitació al cristià per "posar-se en camí" ("Maria es posà a caminar". Lc 1,39) a imitació de la nostra mare, amb l’alegria del que porta la Bona Nova al seu vehicle i la bona olor del cristià a totes les persones. Caldria reflexionar sobre tres aspectes.
1r.- Jesús ens envià, i l’evangeli d’avui diu que de dos en dos. Els cristians mai anem sols, fem comunitat.
2n.- Mirem els germans.
3r.- Celebració de la Jornada de Responsabilitat.
Comencem per aquesta jornada de Responsabilitat que celebrem en la nostra Església, amb l’alegria del qui sap que el trànsit és un fenomen social que uneix famílies, que comunica pobles, que ens porta fins a la nostra casa tot el que necessitem per viure, que ens permet anar a les festes del poble del costat amb llibertat i sense horaris. Sense cap mena de dubte, el trànsit porta molts més elements positius que negatius. Ara bé, el patiment i l’empremta que porta un accident de trànsit a una família, a un barri, a un poble, fa que el dolor s’estengui com una onada. Per això es fa necessària la Jornada de Responsabilitat en el Trànsit per prevenir aquestes situacions. I aquí arribem al segon punt sobre el qual cal reflexionar.
Mirem els germans: els carrers i les carreteres són vies públiques, i no hi estem sols. Són espais per compartir amb els altres, llocs de trobada amb els germans, que ens permeten mostrar la nostra millor humanitat i fraternitat, i ens permeten ser educats amb els altres [...] (extret del Full Parroquial).
