La primavera porta alguns canvis en la rutina de les nostres mascotes. El sol i el bon temps provoca que els passejos s'allarguin i que les visites al camp siguin més habituals. Al·lèrgies, picades d'insectes, paràsits... Són algunes de les patologies més comunes a les quals s'han d'enfrontar.
A continuació, presentem alguns consells a tenir en compte per evitar que la teva mascota les sofreixi.
Al·lèrgies
Igual que ens passa als humans, a la primavera els animals poden veure's afectats pel pol·len i sofrir alguns símptomes com llargrimejar, fer esternuts, tenir picors, etc.
Picades
Amb l'augment de les temperatures l'activitat dels insectes (abelles, aranyes...) també augmenta. Els símptomes de la seva picada són múltiples, però el més important és estar alerta de possibles inflamacions a la boca o a la gola, que poden generar greus insuficiències respiratòries o fins i tot provocar-los asfíxia.
Leishmània
Aquesta malaltia es propaga a través de la picada dels mosquits, sobretot de l'espècie Phlebotomus, que habita a la conca mediterrània. Alguns dels símptomes són: pèrdua de pes, caiguda del pèl, hemorràgies nasals, diarrees... Existeix una vacuna contra la leishmaniosis, però també podem protegir els gossos utilitzant productes repel·lents o antiparasitaris externs.
Processionària
Les erugues del pi o processionàries descendeixen del seu niu a la part alta dels pins entre els mesos de febrer i març. Baixen pel tronc una darrere d'una altra, com en una processó (d'aquí el seu nom). Estan recobertes per pèls urticants que en clavar-se a la pell alliberen una toxina molt perillosa, sobretot si es claven a la llengua o a la laringe. L'única manera d'evitar-les és mantenir-se allunyat de les pinedes.
Paràsits externs
Les puces i les paparres són els eterns enemics de les mascotes. Aquests paràsits s'alimenten de la seva sang i pot provocar-los hemorràgies, a més de transmetre diferents infeccions i malalties. Igual que amb els mosquits i altres insectes, podem prevenir aquests paràsits utilitzant diferents productes.
Espigues
Les espigues abunden en zones campestres però també als parcs urbans. Les llavors que desprenen poden clavar-se en zones sensibles com els ulls, el nas o les orelles provocant diverses infeccions o inflamacions (otitis, úlceres corneals...).
Els gossos de pèl llarg són més propensos a aquest problema, perquè el seu pelatge facilita l'adherència de les llavors. Per això, si s'acostuma a passejar a la mascota en llocs on abunden les espigues, el millor és tallar-li el pèl i fer-li una revisió després de cada sortida. Si observem alguna espiga, cal portar-lo al veterinari perquè li extregui.
