Si calgués mesurar les opcions d’Espanya per l’esperit de Luis Enrique, les perspectives són immillorables i l’ambició és màxima. La selecció es presenta al debut del Mundial amb l’entusiasme que desprèn el tècnic, incontenible, gens impostat, que quadra molt amb la seva personalitat. Poques vegades s’ha vist un equip amb tanta energia projectada des de la banqueta, des de la cadira de la sala de premsa i des de la butaca de l’streamer.

Luis Enrique ha aconseguit modelar l’ambient al voltant de l’equip fins a projectar una sensació d’entusiasme en el punt de sortida de la competició, que tindrà lloc a l’estadi Al Thumama a les 17 hores peninsulars. El repte és disputar set partits; els tres primers estan garantits i els quatre següents es guanyen ronda a ronda, un per un.

Mira lluny Espanya sense deixar de mirar a prop el debut davant de Costa Rica buscant una victòria que, com va dir Sergio Busquets, la personalitat oposada al seu entrenador, reforçaria la tranquil·litat del grup. «A l’hora de la veritat no ajudarà res més, perquè altres vegades hem començat perdent i hem estat campions del món», va dir el capità, l’únic futbolista del país que aspira a ser dues vegades campió mundial. L'únic.

El missatge pacífic del migcampista, fred dins i fora del camp, va aportar un punt de reflexió a la transcendència d’aquest debut. Busquets no ha guanyat en cap estrena dels mundials anteriors: ni el 2010 (derrota davant Suïssa per 0-1), 2014 (davant Països Baixos, 1-5) i 2018 (empat amb Portugal). L’últim triomf inaugural d’Espanya va ser el 4-0 a Ucraïna el 2006. Les conseqüències d’aquests resultats no van ser concloents per a la longitud del trajecte final.

La composició de l’onze titular tampoc no resultarà simptomàtica per predir qui seran els futurs herois de l’equip. Luis Enrique es caracteritza per donar bola a gairebé tots els seus homes, i només Busquets té el lloc garantit. I, segurament, Jordi Alba, després de la lesió de José Luis Gayà de la qual es va esplaiar el tècnic en explicar que es perdria dos o tres partits de la primera fase.

«No tinc dubtes físics ni tàctics», va anunciar el tècnic asturià, contagiat de l’energia i el nivell dels entrenaments dels seus jugadors. «Em guio pel feeling que tinc», va dir, i Ansu Fati s’ha guanyat el lloc, exhibint diàriament la inspiració que va mostrar en l’últim amistós davant de Jordània, quan Luis Enrique va veure un fantasiós davanter com Oliver i Benji. Pedri i Gavi apunten a ser els escuders de Busquets com al Barça. La davantera és la línia que genera més incertesa perquè els principals golejadors no van estar fins abans d’incorporar-se a la selecció. A Morata li va faltar encert a l’Atlètic, a Ferran li van faltar minuts al Barça i a Fati li va faltar físic per recuperar la titularitat amb Xavi. Olmo, a més, va reaparèixer fa poc d’una lesió.

Luis Enrique s’ha acostat a l’afició, separant-ne els jugadors, protegint-los i alliberant-los de tota pressió. Ell ha esdevingut un escut protector de la selecció. De moment, de l’ansietat i els nervis que poguessin sentir els seus nois, 20 debutants al Mundial; 16, però, van participar en l'Eurocopa fins a assolir la semifinal.