Els paral·lelismes amb Perdidos són clars. Un fet bestial ho capgira tot. El món queda aturat, els cotxes xoquen, la gent estirada al carrer, sense coneixement 2 minuts i 17 segons, els avions s'estimben. Serà una droga, un virus? Escenes apocalíptiques se succeeixen ben entrellaçades. Però alguns somien en el 2010, i trobem sospitosos que caminen entre els adormits. Aquesta sèrie, no com diuen a Cuatro, no arrasa als Estats Units, però és de les més vistes. És possible que la humanitat vegi un futur desastrós per tal de modificar-lo? El més interessant és que les nostres pors dibuixen un possible futur que cal que evitem. Les nostres paüres són avisos per modificar comportaments i conductes. Els pressentiments, en el fons, són positius perquè ens ajuden a preveure la millor solució.

Xavi Coral és un tot terreny adaptable a qualsevol superfície catòdica, del debat, al magazín, coproduït pel Terrat. Pam-pam, amb ritme, i que no cau en allò facilet i profund de les dones són sensibles i els homes, només miren els pits? Sí o no? Peran i Coral poden ser els nostres Starsky i Hutch de les tardes, una parella poc convencional. Tenim a l'Espartac d'aventurer de connexions pels nostres pobles, viles i llogarrets. Bé la tornada d'Anna Simó després del seu pas per territori Gestmusic. Més d'un centenar de persones a l'equip, inclosos nou guionistes. Poca broma, batalla de neurones. Perquè vegin com crítica i tele s'alimenten, en Berto Romero inaugura secció crítica de crítics de tele.

Això és pitjor que la Guerra del Vietnam, diu una interna del col·legi que torna al 1963. Els joves del reality són busca-raons, xulos, maleducats. Les noies, consentides, matarien per anar pintades i tenir assecador i un bon tanga. No suporten les llenties. La mare diu: si no li agradava això, li donava una altra cosa. La pregunta és: si no volies ser mare, per què ho ets? De nit, si fas gresca, fas gimnàs a la classe. Les noies, a fregar. Allò curiós és que tal com està el pati, sembla que la disciplina bèstia i desproporcionada serveixi perquè escoltin els nanos. Ara, aprendran alguna cosa? Per sort, i malgrat alguns monstres, aquesta generació és la més preparada de la història. Paradoxes de la vida: sembla que en el nostre món, tan fàcil, tan de mentida, manqui disciplina. Diguin-li esforç i superació, que queda menys fatxa. Notable el càsting de professors amb nocions de boxa.