TV3 estrena dilluns el telefilm Sis nits d’agost, basat en el llibre homònim de Jordi Lara. El mateix escriptor l’ha adaptat al costat del director de la cinta, Ventura Durall. El film s’apropa a la figura del polític, activista i religiós Lluís Maria Xirinacs, centrant-se en la història de la seva «mort voluntària», objecte de múltiples interpretacions i que, aquí, s’explica com un acte més de la seva rebel·lia i llibertat personal.

Manel Barceló encarna el personatge, mentre que Anna Alarcón fa avançar la trama com una escriptora –filla de l’ex amant del filòsof i ex religiós- que reconstrueix els fets per escriure’n un llibre i reviu com la figura de Xirinacs va preparar el seu adeu, quin impacte va tenir i quin ha estat el seu llegat.

Quan Lara va proposar el projecte a Durall, aquest ho veia complicat, però, de la mà de l’autor i co-guionista del film, va anar teixint un argument que manté l’essència de l’obra literària en «una pel·lícula entretinguda, amb estructura de thriller», va detallar el director a l’ACN. En efecte, el telefilm entra en el detall del comiat «voluntari» i ben documentat de Xirinacs a través d’una trama de ficció. La pel·lícula va combinant el relat en temps present, deu anys després, amb els fets històrics. D’aquesta manera, s’acosta a les raons que van dur Xirinacs a voler posar punt final a la seva vida d’aquella manera. Ho fa «sense jutjar-ho», opina Anna Alarcón, però des de la premissa que allò no va ser un suïcidi (afirmen Jordi Lara i Manel Barceló) sinó una «mort voluntària».

Sis nits d’agost no és, per tant, un biopic de Xirinacs, ni un altaveu de les seves idees polítiques ni filosòfiques. Aquests elements són en el teló de fons de la història, que se centra, no obstant això, en la reflexió sobre com afrontar la pròpia mort. «Jo vaig començar a escriure el llibre fascinat per la mort de Xirinacs, i hi explico de quina manera podem morir com a amos de la nostra mort», comenta Jordi Lara. «Una mort així ha de tenir diverses raons, però fonamentalment ell va ser un rebel que sempre va voler obrir camins», opina el co-guionista del film. I si és cert que «un dels reptes del nostre temps són l’eutanàsia, i com volem morir, ell també va voler obrir un camí en aquest camp», afegeix.