Libros del Asterioide publica La gran fortuna , d'Olivia Manning. La novel·la, basada en l'experiència personal de l'autora, està considerada una de les millors obres britàniques sobre la Segona Guerra Mundial.
matías crowder
Apareixen amb compta-gotes els llibres que la pandèmia havia deixat postergats. Edicions de principi d'any que tornen a figurar entre les novetats. Entre les destacades hi trobem La gran fortuna, d'Olivia Manning. Imperdible. Considerada una de les millors novel·les sobre la Segona Guerra Mundial, l'autora hi capta a la perfecció el clima que s'estenia a Europa davant l'avanç del nazisme.
La novel·la explica el viatge d'una parella, Guy i Harriet Pringle, que arriben a Bucarest a la tardor de 1939, unes setmanes després de la invasió alemanya a Polònia. El caos no s'aturarà al país de l'Est, i durant tota la novel·la amenaçarà a caure sobre les seves vides. En aquest viatge, centenars de civils que com ells s'evadeixen de la guerra, escapen a l'escenari d'una inestabilitat política i social que encastella o soterra la vida de les persones.
Però els dubtes no s'aturen en la guerra i moltes vegades serà com si l'enemic compartís els mateixos llençols. En el personal, Harriet desconeix la veritable identitat del seu marit i el seu passat recent. Aquest, professor universitari, viurà envoltat d'un ambient d'antigues amants, estirats diplomàtics i arribistes de tota mena.
Manning capta amb una habilitat extraordinària tant els vaivens d'una relació com el complex desenvolupament del conflicte bèl·lic. La novel·la és un pèndol que, gràcies a la seva força gravitatòria, va a d'un a un altre: matrimoni/guerra. Fresc extraordinari sobre la vida en un país neutral governat per un rei corrupte, on els nazis romanesos de la Guàrdia de Ferro es preparen per prendre el poder. Retrat, en definitiva, del vell ordre social que s'ensorra. Potser per això, durant la pandèmia, no van ser pocs els lectors que van trobar sobrades similituds amb el present.
La gran fortuna passarà a ser part de la coneguda Trilogia balcánica de Manning, obra que aconseguirà conservar la seva frescor passat tant de temps de la seva primera publicació el 1960. La seva perseverança es deu a l'originalitat de la seva descripció: una societat de «disminuïts emocionals» (segons paraules de l'epíleg de Rachel Cusk). Homes i dones que pateixen per haver estat educats en un ambient d'extrema reserva i fredor. Mancances que, elevades a la franja generacional, xoquen amb el que hauran de viure per davant. Diu Cusk: «Tal com ho planteja Olivia Manning la guerra és obra d'una generació de nens desgraciats».
La gran fortuna, s'adonarà Harriet a la fi de l'obra, és la vida mateixa. Una cosa que en l'època que relata sembla gairebé extraordinària. La vida enfront de l'avanç inexorable, a cada racó, d'una mort segura.
Olivia Manning va néixer el 1908 a Portsmouth, Anglaterra, i va passar gran part de la seva infància a Irlanda de Nord. Es va formar com a pintora fins que es va traslladar a Londres, on va decidir dedicar-se a l'escriptura. El 1938 va publicar la seva primera novel·la, i un any després es va casar amb Reginald Smith, professor del British Council a qui va acompanyar quan va ser destinat a Bucarest i posteriorment, a mesura que els nazis avançaven cap a l'est d'Europa, a Grècia, Egipte i Jerusalem, on van viure fins al final de la guerra. Per això mateix l'autora asseguraria que La gran fortuna és un llibre personal, basat en la seva pròpia vida. Les seves sis novel·les, agrupades en dues trilogies, la Trilogia balcànica i la Trilogia del Llevant, serien posteriorment recopilades sota el títol Fortunes of War (1982) i adaptades a la televisió al 1987. Manning va tornar a Londres després de la guerra, ciutat on va viure fins a la seva mort el 1980.
