S ant Jordi omple avui els carrers de la ciutat de festa, de gent que passeja portant a la mà la rosa de l'amor o el llibre que és la novetat de l'any. Per Sant Jordi, els llibreters i les editorials fan el seu negoci venent literatura d'evasió o literatura selecta. Els noms dels escriptors sonen enmig d'un aldarull que assetja a totes les cantonades. És difícil passejar tranquil·lament per la Rambla o la plaça de Catalunya. Però també es difícil escollir un llibre que reuneixi totes les condicions, a més a més de la novetat, la qualitat literària i que sigui interessant. El que sí es cert és que mai s'havia publicat tant i mai, malauradament, s'havia llegit menys. La lectura és una activitat que molt poca gent practica i si ho fa, cerquen la literatura barata, la literatura deixalla, sensacionalista que s'oblida fàcilment. La literatura selecta és difícil de trobar, perquè la literatura, com la pintura i altres arts, no està en el seu moment d'esplendor, sino en un moment de crisi, de mancança d'escriptors bons i de lectors bons. Perquè la literatura, com qualsevol art, és un viatge d'anada i tornada. La bona literatura es fa amb bons lectors, que exigeixen quelcom més que una història d'amor truculenta o frustrada, decorada amb tota mena de detalls escabrosos que en fan més fàcil la lectura.
M'han caigut molts llibres de les mans. I a mi em passa, com a molta gent, que cerco una literatura creadora de mons virtuals, d'imatges que em condueixin a llocs reals o fantàstics, però que em descobreixi una nova realitat. Quan de vegades m'he trobat alguna persona que m'ha dit: "Jo no he llegit cap llibre", li he contestat: "No saps el que t'has perdut". És cert. Llegir implica un esforç intel·lectual. És un proces d'abstració en el qual la imaginació i el pensament substituteixen els sentits i fan que el lector vagi llaurant en el seu interior un bagatge cultural que no el dóna, moltes vegades, altres plaers.
Llegir, ho he dit altres vegades, és una altra manera de viatjar. És més arriscat perquè ?s'arriba a mons inversemblants i hom es queda embadalit contemplant paisatges desconeguts i inaccessibles per a ments prosaiques i vulgars. No sabria definir la mediocritat, però estic segura que té molt a veure amb la capacitat d'abstracció, de llegir, de fer un esforç intel·lectual per tal d'aconseguir créixer en humanitat. Aquest humanisme que s'ha perdut en els nostres temps, per més que celebrem Sant Jordi. Caldria fer, de tant en tant, una aposta per aquells escriptors oblidats que tanta riquesa han atorgat a l'home.
