É
s comprensible que els regants del Ter estiguin enfurismats i que fins i tot puguin perdre la paciència pel tracte discriminatori que han rebut durant anys respecte a d'altres zones de Catalunya molt més ben considerades. Ho hem comentat en diverses ocasions. Ni la Conselleria de Medi Ambient, ni la d'Agricultura han estat justes amb ells. De fet, el titular d'Agricultura hauria d'haver sortit en defensa seva en lloc d'amagar el cap sota l'ala durant la crisi de la sequera. Ara bé, algunes persones varen depassar ahir qualsevol límit de comportament democràtic durant la visita a Torroella de Montgrí del president de la Generalitat, José Montilla. El president català va donar la cara, es va reunir amb els regants, els va agrair la seva solidaritat i els va demanar paciència fins que estiguin acabades les obres de la dessaladora del Prat que, en principi, ha de resoldre alguns dels problemes de subministrament d'aigua a l'àrea urbana de Barcelona i que ha de permetre reduir la captació d'aigua del Ter. Comprenent que els regants del Baix Ter estiguin enutjats i que defensin, legítimament, els seus interessos particulars, la resposta no passa per llançar pals i tomàquets o per intentar trencar el cordó de seguretat dels Mossos d'Esquadra. Quan el president Montilla, al qual se li deu el respecte institucional de tot dirigent polític que ha estat elegit democràticament, va sortir de l'Ajuntament per anar cap al Museu de la Mediterrània, es varen viure moments de molta tensió, però una cosa són les pancartes o els crits de protesta i de rebuig, i una altra accions violentes com les que varen protagonitzar algunes persones amb un balanç de nou ferits. Aquesta no és la manera de protestar ni, per suposat, d'aconseguir cap objectiu. Després del que va succeir ahir, seria bo una reflexió general. D'una banda, per part dels autors dels incidents sobre el seu comportament. I, d'una altra, de la Generalitat per accelerar les legítimes reivindicacions dels regants.
