A la vista de com evolucionaven les coses, era imaginable que Alberto Ruiz Gallardón, alcalde de Madrid i referent moderat dels populars, rebés xiulades i insults per la part més dura del seu partit, però el que mai vaig pensar que pogués passar és que també fos esbroncat Manuel Fraga, com va succeir fa uns dies en l'homenatge a les víctimes del terrorisme, i que, ara, dia sí dia també, el fundador del PP sigui insultat des de les pàgines d'El Mundo i a través de les ones de la COPE. Quan s'afirma que Fraga està en contra de la unitat d'Espanya, l'única cosa que està clara és que existeix un procés esquizofrènic en el gran partit de la dreta espanyola; és equivalent que militants de CDC insultessin Jordi Pujol o socialistes Felipe González. Quan les coses arriben a aquest punt, mala peça en el teler.
La dinàmica que s'ha obert és d'imprevisibles conseqüències. A Catalunya ho vam viure amb la crisi del PSUC, que va tenir el seu zenit quan militants prosoviétics apalliçaran a Jordi Solé-Tura amb el mateix tipus de porras que feia la policia de Franco en els interrogatoris amb tortura a les seves comissaries. Si ahir Ruiz Gallardón hagués sortit de la seu del PP sense escorta ni protecció, de segur que els manifestants li haguessin propinat una pallissa.
Mariano Rajoy avança decidit cap a un partit moderat, però potser ho fa massa tard. Durant anys, ha deixat els dusos del PP ser els capitans del vaixell; ha anat deixant les coses per a més endavant esperant que les resolgués el temps; i se li ha acumulat la feina. A sobre, a Catalunya ha recollit un gran fracàs electoral i, la conseqüència, és que el PP és incapaç de tenir un sol aliat a tota Espa?nya, cosa que el condemna a la misèria. Pretendre donar un gir total en un mes, que és el que queda fins al Congrés Popular, pot significar una gran catàstrofe.
A sobre, s'envolta de gent molt jove i no parla ni amb la vella guàrdia ni amb molts de la generació intermèdia, cosa que ha generat la sensació interna que les persones de més de quaranta anys solament poden aspirar a llocs subalterns. A Aznar el té en contra; militants històrics es donen de baixa; els mitjans de comunicació que li van donar suport ara volen enfonsar-lo; i podríem seguir. Tota un negra nuvolada que gravitarà sobre el congrés del PP amenaçant descarregar pedra i aparell elèctric. Manuel Fraga està amb Gallardón i amb Rajoy. S'imaginen don Manuel batent-se enfront d'Aznar en el Congrés? Seria un autèntic duel juràsic.
És evident que el PP ha de virar cap a la moderació. Si sorgeix una extrema dreta l'única cosa que estarà passant és el que ja és normal en tots els països d'Europa. I, a Espanya, amb la Llei d'Hont les petites formacions es queden sense no-res, revertin el seu vot en els partits majoritaris, pel que Rajoy no hauria de témer per aquest flanc; el seu únic temor és que si el PP rebenta, ell també salti per l'aire en un congrés on, per primera vegada en la història de la democràcia, la policia haurà d'acordonar l'espai on se celebra perquè els militants i simpatitzants del mateix partit no assaltin l'edifici i converteixin allò en una batalla campal, quelcom inevitable si se celebrés a Madrid en lloc de València, que és on es farà.
Quan les passions desbanquen les raons s'entra en un procés que ningú pot controlar i els odis que s'acumulen són tants que només queden vencedors i vençuts: els primers es queden amb el partit i els segons marxen a la casa.
Director de la revista "La factoria"
lafactoriaweb.com
