Resposta
d´Alfons Quintà
Malgrat el seu to injuriós, he llegit la carta que em dedica a l´edició de dijous passat el lector Sr. Xavier Sayols, de Sant Julià de Ramis. El seu seguit de judicis de valor, sense cap argument ni contradir cap dada meva, em reconforta i m´estimula.
Manifesta que va arrencar els fulls d´un llibre que corresponien a una ponderada entrevista amb mi, publicada en un llibre de Victor Alexandre i escrita per ell. El més diguem-ne fort que hi exposava era la meva admiració pel pensador liberal Sir Isaiah Berlin. La virulència de l´afirmació del Sr. Sayols em va fer recordar una frase del gran poeta alemany Heinrich Heine: «Sigui on sigui que cremin llibres, finalment també cremaran éssers humans».
Confio que aquí mai més s´arribi a tant, però no em reconforta que el Sr. Sayols tingui com a referent a Che Guevara. No és cap «mediocritat manipuladora de lletraferit» -per usar una expressió de la carta- afirmar que aquell personatge va ser un assassí patològic. Ho deixen fora de dubte les excel·lents biografies de Jon Lee Anderson i de Jorge G. Castañeda, ambdues publicades a Espanya, i el llibre de memòries del seu excompany Dariel Alarcón Ramírez, entre molts altres documents.
Potser fins i tot em crearia «una certa angoixa personal», com diu el lector, ser ben considerat per algú que té com referent a aquell sinistre personatge. Quant als atacs genèrics al socialisme que m´imputa em fa pensar que no ha llegit els molts elogis que he escrit sovint respecte al socialista Carlo Rosselli, o Manuel Valls, Dominique Strauss-Khan, Walter Veltroni, Bertrand Delanoë o bé, sobretot, Tony Blair.
-Alfons Quintà. Barcelona.
Més rigor
Referent a la notícia publicada el diumenge 25 de maig de 2008 titulada «Decepció a Cervià de Ter amb la gestió del nou govern d´ERC», per L. Fanals, li voldria argumentar que sóc subscriptora del Diari de Girona Núm. 23214-00/0 de Cervià de Ter. Bé, dono moltes més dades que les facilitades per vostès sobre la comerciant de Cèrvia de Ter o el tal Sr. Enric Mesas que no se´l coneix o reconeix com a representant o membre de cap agrupació, partit, associació del que sigui, o pare de nens que vagin als parcs, sinó només com a coneixedor del caminar dels crancs. Aquesta carta no vol desmerèixer l´opinio o el dret d´opinar de cap individu, però sí apel.lar al rigor profesional d´aquest diari que defenso i llegeixo cada dia. Personalment crec que els subscriptors o clients habituals d´aquest diari mereixem més rigor, i no només l´aval d´una suposada comerciant segons L. Fanals i un veí de Cervià de Ter que representa el 0,1% de la poblacio de Cervià de Ter. Perquè no van preguntar-me a mi o a algú favorable a la nova gestió d´aquest ajuntament i així haurien tingut el 0,2% sobre 874 opinions del nostre poble?
-Noemi Turñé i Sansi. Cervià de Ter.
Sobre l´aigua
Tot i com ja es diu avui, dissabte, a l´editorial d´aquest diari, sobre la manifestació de protesta de l´Associació de Regants del Ter, arran de la visita, a Torroella de Montgrí, del president de la Generalitat de Catalunya, tampoc no estem d´acord amb el brot de violència que va haver-hi, i que fins i tot va ocasionar uns quants ferits. Malgrat tot, és comprensible que la gent que necessita l´aigua per regar els seus conreus, dels quals depèn, en bona part, la seva supervivència, estigui molt nerviosa enfront de la situació de sequera i restriccions que pateixen, motivada -a part de la manca de pluges i de previsió- pel transvasament de la major part del cabdal del Ter, actualment ja de per si molt minvat, cap a Barcelona. Ara bé! la violència no és mai bona consellera, i és una llàstima que fins la gent del camp, que normalment sol ser molt pacífica, duta pel seu nerviosisme, hagi d´arribar a aquests extrems. Tot i així quan el president, per apaivagar els ànims dels regants, va agrair la seva generositat, pel transvasament de l´aigua del riu a la Ciutat Comtal, potser no va emprar la paraula més adequada, perquè la generositat, quan deixa de ser voluntària, es converteix en imposició, i llavors s´ha de parlar de tolerància i de paciència, que és el que fa que, quan la situació s´allarga massa, es corri el risc de les manifestacions de protesta, i que aquestes, a vegades, no siguin pacífiques del tot. Per cert, aquells i aquelles que no som regants tampoc entenem gaire la situació que pateix el nostre riu, i que gairebé només es parli de les necessitats d´aigua de Barcelona, i no de les dels altres. A més, segons sembla, a part del transvasament del Ter, també se´ls transvasarà aigua de la dessaladora de Blanes. Està bé ser solidaris, però siguem-ho tots, no?, altrament costa un xic d´entendre!
-Lluís Torner i Callicó. Girona
