Entre els afeccionats a treure el nas i posar els peus a les muntanyes, amb els amics recordem aquella publicació d'un mapa molt estimat, l'any 1977. És un mapa entranyable de l'Alta ?Garrotxa, dibuixat per l'inoblidable Ramon Prior. Editat per l'aleshores Caixa d'Estalvis Provincial, el mapa acompanyava una guia de Ramon Sala i Narcís Puigdevall. Hi apareixien 52 esglesioles romàniques, gran sembra d'ara fa uns deu segles. El mapa responia exactament a aquella recomanació que Antoine de Saint-Exupéry feia a un jove pilot d'aviació: "Te'n farà de la terra una amiga, marca-t'ho tot al mapa per a treure-ho de l'oblit, de l'inconcebible allunyament, detalls ignorats per tots els geògrafs del món.". Heus aquí com tots hem pogut anar fent descobertes del nostre patrimoni més antic, un dia amb possible mullena a St. Aniol d'Aguja, un altre una matinal per Beuda, o a aprendre el somriure de Santa Maria de Jonqueres, escoltar la campana Carme de Sant Feliu de Riu, admirar la fortalesa dels roures d'Ormoier i la solitud de Lliurona, i fer una imaginària col·lecció de cromos de ponts amb els del Llierca, el d'en Valentí i d'altres, reservant la portada de l'àlbum per a la joia del de Besalú.
L'Alta Garrotxa era un model de mite. La guerra dels carlins, i La punyalada i el mateix significat de la paraula Garrotxa -terra aspra, trencada, de mala petja- tot espesseïa el núvol necessari per esdevenir reserva de vels d'amagatall. Però aquí mateix es varen citar els Amics de l'Alta Garrotxa per posar-se mans a l'obra del coneixement, estudi i divulgació, i amb les mateixes mans tallar pedres de reconstrucció material, alçar bastides, estassar, preparar camins en uns quants anys difícils, que mai seran prou ben reconeguts. En queden unes quantes publicacions escrites a cor obert.
Aquella basarda del mite, tan ben iniciat per la literatura més reculada, va evolucionar després cap al respecte i l'admiració de les belleses naturals que els vertaders excursionistes, mestres nostres, varen saber transmetre'ns. Ara l'Alta Garrotxa entra en una nova fase de la seva coneixença. Les últimes notícies diuen que la Generalitat de Catalunya desitja dedicar-li un Pla Especial. Protecció, doncs. És un projecte que haurà de determinar els límits precisos d'aquestes trenta mil hectàrees, repartides entre una dotzena de municipis que donen a l'Alta Garrotxa una personalitat peculiar, justificació de tots els miraments de la necessària defensa contra les actuals carlinades de l'especulació i derivats.
Els tràmits de tota protecció solen ser llargs i sovint difícils. Aquí hi haurà probabilitats de trobar tantes asprors i tants trencaments com presenta, físicament, el Bassegoda. Però mentrestant, ja ineludiblement, seria excel·lent pensar la pedagogia sobre l'Alta Garrotxa, el respecte que es mereix, com per a entrar-hi de puntetes, mostrant geografia, ciència, pàlpit, tot, amb els més assenyats criteris mediambientals, marcant-nos el mapa de les nostres descobertes, com qui aprèn i ensenya estimació per a aquest país.
Copiant la vibració d'un literat, diríem que el món esguarda que encara s'alcen, altre cop impertorbables, eternament indòmits, els estendards més verds de la natura. Tot un ram de poesia; però la prosa també existeix i plana per aquests cims i cingles, com ara un fragment de la Carta de la Terra, que avisa de que la protecció de la bellesa i la vitalitat és un deure sagrat, i que cal viure amb reverència el misteri del natural, amb gratitud el do de la vida i amb humilitat el lloc que ocupa l'ésser humà en la natura.
