artur Mas adverteix a Unió Democràtica que els socialistes catalans volen ficar zitzània en la coalició. Duran respon dient que el seu és un partit amb majoria d'edat, que pot actuar lliurement. La veritat és que un no sap si són els socialistes qui volen la dissensió; si és UDC qui busca distingir-se; si són ambdues coses alhora; o si, simplement, és la relació pròpia de dos partits madurs. Personalment, m'inclino per això últim.
És normal que UDC, de pensament socialcristià, tingui una relació fluida amb el PSC, de pensament socialdemòcrata. A fi de comptes, són les dues grans ideologies que van forjar la doctrina de l'Estat de benestar vigent a Europa. A l'hora, la perspectiva política d'Unió no s'esgota a Catalunya, com succeeix en els partits nacionalistes, UDC sempre ha format part el projecte democratacristià europeu, que també te ramificacions arreu del món. PSC i UDC són dos partits universalistes, mentre CDC comença i acaba aquí.
Com he escrit en alguna ocasió, el que està succeint entre Duran i Mas, se m'assembla a l'evolució de la relació entre el Rei i la Dama en l'antiquíssim joc dels escacs, del que vam trobar ja indicis en el segle VI. Però no entra a la modernitat fins arribat el Renaixement, coincidint amb el pas de la persona medieval a la renaixentista. És llavors quan la Dama, que en els temps medievals només podia moure's com el Rei, conquereix la seva llibertat assolint el dret a desplaçar-se sobre el tauler segons el seu caprici, podent gaudir de tota classe de moviments, llevat el del cavall, per ésser de mal gust en una dona plena de feminitat.
S'haurà donat idèntica evolució en la coalició nacionalista? Després del medievo pujolista, ha arribat el renaixement?; per a Mas amb la Casa Comuna del Catalanisme, i per a Duran amb la centralitat política per objectiu. Així les coses, cadascú es mou al seu aire, i mentre la Dama es llisca lliurement sobre el tauler exhibint tota la seva gràcia, el Rei està subjecte a una escassa llibertat de moviment, que li impedeix aturar-la i evitar que piqui l'ullet o deixi caure el seu mocador a possibles pretendents.
Es vulgui o no, CiU serà cada cop més una coalició entre iguals, i el grau de president i vicepresident que avui tenen Mas i Duran, acabarà per la denominació comuna de colíder per a ambdós. És més, el paper de Duran té un valor afegit per a Artur Mas. Sense anar en coalició a les eleccions catalanes, la candidatura d'Artur Mas no seria la més votada, com tampoc ho seria la de CiU si PSC i ICV anessin junts. I en el terreny internacional, són les relacions d'UDC arreu del món les que li obren portes, com ja succeïa amb el president Jordi Pujol. És normal que Duran Lleida vulgui accentuar el seu perfil, més encara quan no pot desenvolupar les seves idees polítiques com a portaveu de CiU al Congrés dels Diputats.
Igual succeeix entre PSC i PSOE. Quan el president Montilla declara que en les seves negociacions amb el president Zapatero no són del mateix partit, també ens indica que del medievo de l'etapa Alfonso Guerra, s'ha passat al renaixement d'avui. I és que, encara que alguns no s'ho creguin, la societat catalana és, dia que passa, més madura i autònoma. Afortunadament, el pas del temps està servint per anar a millor, encara que sigui per medi del conflicte civilitzat: d'altre manera no podria ser.
