Aquest de dalt era el títol de la jornada celebrada el proppassat 25 d'octubre a Ripoll amb la presencia de la ministre d'Assumptes Exteriors d'Andorra. És la cinquena edició d'uns debats sobre temes que afecten els Pirineus. La seva realització va ser possible gràcies al treball d'un ventall d'entitats pirinenques encapçalades per la Societat Andorrana de Ciències i el Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Entre els patrocinadors hi havia el govern d'Andorra, i un conjunt d'institucions catalanes. Enguany el tema escollit va ser la comunicació -en un sentit ampli que permetia englobar-hi les comunicacions i d'altres temes relacionats -amb aquest marc es va parlar, entre d'altres, de comunicacions terrestres, telecomunicacions, relacions interpirinenques, museus, televisió i de llengua. Algunes ponències ultrapassaven l'àmbit d'aquest massís, com era el cas dels ferrocarrils suïssos.

Els ponents varen ser persones del govern d'Andorra, de la Generalitat de Catalunya, dels Consell Comarcals de l'Alta Ribagorça, el Bergada, la Cerdanya, l'Ajuntament de Ripoll i professors de les universitats de Barcelona, Girona i Perpinyà.

Potser la millor manera d'entendre la comunicació és considerar els mitjans que tenim al nostre abast per conèixer els altres tant en l'aspecte individual com en el col·lectiu. Les comunicacions i les telecomunicacions hi juguen un paper rellevant. Si ens fixem en les comunicacions terrestres un exemple del seu impacte es veu en el temps necessari per desplaçar-se del Ripollès a la Cerdanya, si l'any 1908 es necessitaven unes 7 hores, avui dia el viatge es fa en poc més d'una hora. Si l'atenció es posa en la transmissió d'informació, podem dir que el nivell de civilització d'una societat esta relacionat amb els mitjans emprats per transmetre missatges a distància. En el nivell més baix hi trobem els col·lectius que fan servir el tam-tam i en el més alt les societats que dominen l'espai i les tecnologies de la Informació i de la comunicació (TIC) amb els seus satèl·lits artificials.

La qualitat de les TIC a Catalunya no és satisfactòria. Un dels dèficits de l'àrea metropolitana de Barcelona es la seva limitació per trametre dades. Als Pirineus aquest tema és molt més greu en haver-hi comunitats sense accés a Internet o que ho fan en unes condicions precàries. Les tecnologies de la comunicació i la informació poden facilitar el contacte directe entre les diferents valls pirinenques sense passar pel filtre dels mitjans de comunicació metropolitans, així poden donar lloc a actuacions conjuntes si hi ha voluntat de treballar en xarxa i si les administracions hi posen els mitjans per evitar un país a dues velocitats. Aquest mitjans hi són, per això cal recordar unes paraules del president Pompidou "si hi ha voluntat política hi ha camí".