Cartes

Josep blanquera bellvehí. Santa Coloma de Farners.

Quan vaig sortir del ple ordinari del passat dia 17 de novembre tenia un sentiment dividit, quedar-me a casa o lluitar. Tot seguit vaig fer una reflexió: «Si vols la democràcia, has de lluitar per la transparència» segons en Sami Naïr, i a continuació em pregunto: «De quina mena de democràcia parlem»?.

Jo entenc que en democràcia el polítics són els servidors del poble i els ciutadans/es els dipositaris de la sobirania.

A Santa Coloma de Farners no és així, ja que els polítics manen i disposen i els ciutadans/es som el serfs. Per què dic això? ...En el punt numero 2 de l´ordre del dia de l´esmentat ple, l´alcalde i regidor d´Hisenda, Sr. Solà, proposà una modificació de crèdits amb el numero 04/2008, en la qual es dotaven una sèrie de partides pressupostaries detallades que per una raó o altra s´havien desviat, cosa per altra banda normal a finals d´any. El que és indignant és la resposta donada per l´alcalde a la pregunta sobre les transferències de crèdit números 01- 02 - i 03/2008. Diu que això no s´ha produït perquè són assumptes d´ordre intern excusant-se en els tècnics de l´ajuntament de no haver informat degudament.

No Sr. Solà, el màxim responsable de l´ajuntament només es vostè i ha de donar comptes al ciutadans/es i en no fer-ho està donant la raó al sociòleg Boaventura Sonsa Santos quan diu que «el nostre sistema, més que democràcia, és un feixisme social». Per què no dóna tota la informació als ciutadans/es el nostre alcalde? És que te alguna cosa per amagar? Per què la informació no és a l´abast de tothom (ciutadania i partits polítics)?

Lluitaré per la transparència, que vol dir per la democràcia, no vull que persones com vostè amb el seu obscurantisme facin perdre la fe en la democràcia.

Cementiris d´elefants

lluís esquena romaguera. torroella de montgrí.

En relació amb el CAC i les seves últimes decisions de no renovar la llicència d´emetre a determinades emissores, així com de la seva independència i la compareixença en el Parlament del seu president, em sembla que ja s´ha vessat molta tinta. Precisament per això m´he assabentat que el seu pressupost és de 105 milions d´euros i que la majoria dels membres del seu Consell són polítics de diferents partits que van cessar en els seus càrrecs anteriors. Dedueixo, doncs, que es tracta d´un organisme en el qual s´aparca polítics en excedència als quals se´ls agreixen els serveis prestats amb un càrrec molt ben remunerat -diuen que el president cobra més que Zapatero- i amb molt poc treball.

Anxo Quintana va dir fa pocs dies que a Galícia no hi ha un organisme com aquest, ni considera que faci falta.

Em pregunto quants cementiris d´elefants més com aquest existeixen a càrrec dels pressupostos de la Generalitat, i que nodrim tots amb els nostres impostos.

Amb la màxima inependència «possile»?

josé morales martín. palafrugell.

El president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), Josep Maria Carbonell, va assegurar que les concessions de freqüències de ràdio es va fer amb la màxima independència «possible», llegia en els mitjans de comunicació del dissabte dia 22. També que el mateix president «va explicar que deu persones varen treballar durant sis mesos». Davant d'aquest reconeixement només vull remarcar que de les deu persones, almenys vuit són militants del partit polític que els ha nomenat, també que han ocupat alts càrrecs a diverses administracions a proposta del seu partit i/o han estat diputats al Parlament de Catalunya. Amb aquests antecedents, sens dubte que han actuat amb la màxima independència «possible», com ha reconegut el mateix president.

Sense alcohol no és que puguis viure, sinó que vius

pere serra costa. cassà de la selva.

Últimament es parla del problema de l´alcohol. Potser ens hauríem d´asseure i reflexionar tots, que no és un problema sinó una «malaltia crònica» que està matant milers de persones, tant adults com menors, més mortal i devastadora que altres drogues. Tant ingerint-ne com incitant els altres a beure´n (ser més homes, avui és festa, pares donant al seu fill una copa de cava el dia del seu aniversari, sant, fins i tot mullem el xumet del nadó amb alcohol, quants accidents mortals, dones maltractades, famílies destrossades). No vull allargar-me més sobre les conseqüències de aquesta malaltia o dels problemes que comporta. Molts no creureu que l´alcoholisme sigui una malaltia com a tal, sinó que és un vici, un problema, una mala temporada, jo ja ho controlo, ho puc deixar quan vulgui, es aquí quan l´alcohol deixa de ser un plaer i es converteix en una necessitat, «una addicció». Al matí, de festa, dinant, caps de setmana, després de la feina. Podria escriure moltes més ratlles d´una malaltia que avui en dia és una referència. No crec en les prohibicions, tan sols que deixéssim les nostres reticències i comencéssim a concienciar-nos, informar-nos, comprendre i acceptar que estem davant d´una malaltia crònica i que ens esta costant moltes vides. No sóc purità, l´únic que sóc és un alcohòlic. Ja porto tres anys sense alcohol i voldria donar les gràcies a l´ajut de moltes persones, la Fundació Teresa Ferrer, la meva parella i el meu fill, perquè han pogut aquesta malaltia.

Sense alcohol no pots viure, sinó que vius.

Imaginació al poder

josep serra quintana. girona.

Ara ja hi som tots, només faltava la viceconselleria. La imaginació del nostra conseller Carod-Rovida no té límits, ni la «butxaca», la nostra, de què disposa tampoc. Primer era conseller primer, ara vicepresident. Després un munt d´assessors, tants que calia un coordinador d´assessors. Un altre munt: la dels informes curiosos.

Venía un germaníssim i s´emportava una ambaixada. Ara la secretària será viceconsellera: benvinguda!. No costará ni un euro, segons ens diu l´afable dirigent, perquè estava ja estava en nòmina assumint el secretariat. Dos preguntes Honorable: una Viceconsellera amb sou de secretária?,.. on és vist aixó ! I la segona:dddddddddd vosté i el nou cárrec es quedarán sense secretàries?. Com hi ha món! Esperem que els altres consellers no en prenguin exemple... temps al temps.