28 de novembre de 2008
28.11.2008

La via consumista al patriotisme

28.11.2008 | 01:00
La via consumista al patriotisme

Després del patriotisme constitucional, que consisteix a dir que són les constitucions les que fan néixer les nacions (i no al revés, que és el que, despistats de nosaltres, sempre haviem cregut), i del patriotisme social, que consisteix a comprar el sentiment nacional de la gent a cop de serveis públics i ajudes econòmiques, ara és arribada l'hora del patriotisme del consum. Aquest consisteix que els bons patriotes consumeixen tant com poden en benefici de la bona marxa de l'economia, per tal que aquesta doni feina i sou a les víctimes de la crisi que ens ataca.
No és cap acudit. És una crida del president de la Generalitat pronunciada davant els micròfons d'una emissora de ràdio.
Montilla va animar els ciutadans que conserven la feina i els ingressos a no deixar-se endur per l'onada de pessimisme i a continuar gastant com si ningú no estigués parlant de recessió. Si els toca canviar el cotxe i tenen els diners, que el canviïn, i així evitaran algun acomiadament a la Nissan o a la SEAT, i de retruc, a la indústria auxiliar. Si l'any passat van cuinar llagostins per Nadal, que aquest any no se n'estiguin, i així evitaran reduccions de plantilla al sector de la distribució alimentària. I si volien comprar-se una caseta amb jardí i piscina, que aprofitin la baixada de preus i s'hi llancin de cap, que així animaran el depressiu sector immobiliari.
Insistim que no és cap invent. Les paraules de la màxima autoritat del mínim autogovern van ser del següent estil literal: "Aquesta gent que pot consumir o que s'ha de canviar de cotxe ho hauria de fer, o la gent que necessita un habitatge i té recursos per fer-ho l'hauria de comprar. Segurament fent aquestes coses està contribuint que el seu fill o el seu veí ?mantin?guin la feina".
Tanmateix, no és gaire probable que les masses patriòtiques es llancin a consumir després d'aquesta crida. No pas perquè no apreciïn la bona voluntat del president, sinó perquè comprar un habitatge signfica hipotecar-se, i per comprar el cotxe s'han de signar lletres, i passen dues coses: que els bancs no hi estan gaire predisposats, i que molta gent que avui té feina no sap si en tindrà demà. És clar que això no afecta els empleats de l'empresa que dirigeix Montilla. Potser el discurset anava dirigit a ells, als que tenen el lloc de treball assegurat.
Doncs que ho digui.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema