Sóc, com tots els que em coneixen poden testificar, un aficicionat al futbol i, en concret, al Barça. Des de fa molts anys. De petit, escoltava els partits en no sé quina ràdio amb moltes penes i treballs. En aquell temps, finals dels anys quaranta i ben entrats els cinquanta, no hi havia televisió i la ràdio funcionava quan volia.
Malgrat ser un seguidor, patidor-admirador del Barça, només una vegada he anat al Camp Nou. El futbol i el Barça els segueixo per la televisió i per la premsa.
Aquest any veure jugar el Barça ha estat un gaudi. Partits com els del Lyó, Bayer, Madrid i el de la final de la Copa són per emmarcar.
Tenir afició per l'esport, sigui el futbol o qualsevol altre és quelcom positiu. Gaudir de moments d'evasió i de trencament de maldecaps que la vida quotidiana ens presenta és positiu. Tot i així, voldria fer tres consideracions:
- Primera consideració: és del tot exagerat contraproduent i poc seriós que la televisió pública catalanes retransmeti dos, tres -i fins i tot quatre- partits de futbol els caps de setmana. Si al futbol hi afegim el bàsquet, hoquei motociclisme, automobilisme, etc., resulta que una gran part de la graella televisiva dels caps de setmana està composta per esports. No en fem un gra massa? No és il·lògic canviar l'horari del telenotícies del migdia per retransmetre automobilisme, com passa molts diumenges?
- Segona consideració: és normal que es retransmetin partits de futbol, especialment els més importants. (tot i que resulta que el Madrid-Barça de fa uns dies va ser de pagament). El que ja és de gust dubtós és que ens passin per la televisió pública catalana les concentracions de l'afició i els comentaris de tres o quatre entesos. En cinc minuts, podrien captar la resposta ciutadana. Tots estaríem ben informats. Passar-se una hora o dues fent voltes i voltes amb aquestes informacions és un insult a la intel·ligència i un malbaratament del diner públic.
- Tercera consideració: cada concentració o celebració de l'afició blaugrana a Canaletes i a les places diverses acaba en aldarulls, destrosses i detencions. No són sempre els mateixos, com es diu, els causants dels desordres? No els té fitxats la policia? No poden els manifestants culers assenyalar-los amb el dit? És incapaç la policia, després de tants anys de passar el mateix, de preparar dispositius i espais on els violents (que són pocs) no puguin actuar? Ja seria hora que es prengués el tema seriosament.
Ens agrada molt el Barça, però això no ens ha de fer perdre l'esperit crític.
