el paper en blanc dels exàmens és l'espai teòric que l'estudiant ha d'omplir de coneixements tot demostrant la seva intel·ligència i el que ha estudiat perquè el professor ho valori i li posi una nota justa. Tanmateix alguns alumnes davant el full impol·lut no saben què escriure per diversos factors, en destaco tres: perquè porten un garbuix al cap per haver estudiat desordenadament a l'última hora, per no haver-ho fet ni per por a l'examen, o perquè han estudiat però es posen nerviosos i no saben expressar-se bé quan fan l'examen; una d'aquestes tres raons és la que provoca que els professors a l'hora de corregir els treballs es trobin amb aquestes brillants perles que fan més amena la correcció, especialment quan els alumnes no són els teus, com passa per exemple amb les proves de la selectivitat.
Tots els alumnes cometem errors, molts dels quals per manca d'estudi, però també són lapsus d'escriptura o incoherències lògiques que es produeixen quan s'actua sota pressió i hom no sap el que es fa o el que escriu. Un servidor quan escric una paraula malament i la llegeixo molts cops no m'adono que està mal escrita perquè no llegeixo la paraula del paper sinó la que hi volia escriure. Per aquest motiu deixo descansar escrits i quan ha passat un cert temps millora la correcció perquè es palesen clarament els errors.
Vull explicar una anècdota real plena d'innocència. A una professora d'anglès després d'haver repartit els exàmens li va entrar un alumne que acostumava a arribar tard. Amoïnada perquè fins i tot en el dia de l'examen no havia entrat a l'hora li va donar un text escrit en anglès que havia de traduir i un paper. El nen encuriosit li va preguntar què hàvia de fer, ella, lacònicament, li va respondre: "Explica més o menys el que diu el text". El nen es va concentrar, va mirar l'escrit atentament i al cap de res, abans que tots els altres alumnes, li va lliurar el paper, en el qual va escriure una sola paraula: "Menys".
Aquest article reuneix les millors perles que he anat recollint al llarg dels meus anys de docència, però com que en tinc moltes les he garbellat i he decidit que hi figurin només les de dues assignatures: llatí i filosofia, l'asignatura que impartia a les classes. Unes m'han arribat gràcies a altres ensenyants de totes les disciplines escolars, fins i tot educació física, i algunes les he llegit personalment. Som-hi doncs i comencem per les troballes divertides en exàmens de filosofia.
El cèlebre text de Parmènides "El ser és, el no ser no és" va ser interpretat així: "Les coses són i no són; pots comprar una poma, te l'emportes a casa i te la menges i ja no és cap poma. Ara bé haig d'anar a casa a dinar a l'una, però per què hi haig d'anar? Doncs senzillament perquè no hi sóc. Ho sigui tot és un moviment i fins el món que roda al voltant de la lluna".
Es pot pensar quelcom, no obstant el fet de pensar una idea sobre una cosa o persona no ha de significar que el que hem pensat sigui veritat, així doncs la veritat aristotèlica és la correspondència real entre el que es pensa i el que efectivament és la cosa o la persona; jo sentia una predilecció per aquest text d'Aristòtil: "Si tu ets blanc no és perquè pensem en veritat que ets blanc, si posseïm la veritat dient que ets blanc és perquè tu ets blanc". Un primer comentari: "Aristòtil reflexiona sobre el racisme afirmant que la gent és blanca només pel color de la pell, però que això no vol dir res". Un segon comentari "Si un és blanc i no blau és perquè evidentment és blanc. Si fos blau no seria pas blanc. I és blanc per diferents motius. Havia de ser blanc i no podia ser blau. Estem condicionats a ser el que som i no hi podem fer-hi res més".
En filosofia alguns estudiants solen caure en redundàncies i obvietats com dir "el mètode socràtic de Sócrates" o "Hem de tenir molt amb compte que la lògica aristotèlica va ser l'única a la qual s'ha arribat fins Aristòtil". Alguns fins adoptaven de bona fe posicions crítiques davant d'algun filòsof: "En Sócrates es va fer famós dient "sé que no sé res", llàstima!".
El llatí s'endú la palma. "Duabus manibus os caputque canis tangetis" que vol dir "acaronàvem amb les dues mans la boca i el cap del gos", un estudiant ho va traduir: "El gos sí que té dues mans i un cap", un altre: "Tu calles amb les dues mans a la boca i cap al cap" i un tercer: "El gos per segona vegada va passar-se pel cap els regals". A partir de "Tecum ero omnibus diebus vitae meva" ("Estaré amb tu tots els dies de la meva vida") una nena va escriure "Ja és el tercer de la meva vida i per tots els dies" i un noi "La meva vida amb tu són el sostre de tot déu". Ara bé la traducció més inversemblant i graciosa és la que es va produir arran d'aquest text "Pater non sibi laborat sed filiis suis" (el pare no treballa per a ell, sinó per als seus fills) un estudiant ho va traduir així: "El pare no treballa gens, en canvi els fills del porc, sí".
