oble destí és el d'un material fort que recala al bell mig de l'àgora gràcies a l'art d'un escultor i fa memòria de fets, mites, personalitats, i també com a recordatori que els ciutadans tenim dret a la contemplació d'alguna bellesa. És l'escultura plantada a la vida quotidiana. Però després les escultures poden tenir la seva festa major, sempre que algú idea i realitza un parc on els materials i les formes deixen de navegar en solitud i es reuneixen en una flota artística: neixen així els parcs escultòrics. Actualment a Europa hi ha 131 parcs escultòrics, repartits entre 18 països. El concepte de parc escultòric és molt ampli quant al nombre d'obres que l'han d'integrar; en comú tenen l'obertura de l'espai -no galeria, doncs- amb l'amabilitat del bosc, espai destinat a l'esbarjo com a eina instructiva i educativa. Amb l'afegit "escultòric", el parc ofereix al visitant una oportunitat singular de rodejar-se de bellesa. Els parcs escultòrics són una creació del nostre temps i ?formen ja un símbol de sensibilitat. Ho saben bé les agències de viatges internacionals que menen visites a Yorkshire, Rincón de Adamauz, Hinojosa de Jarque, Parc ?Celta de la Corunya, Punta Sur a Mèxic, per dir-ne només alguns. Però mentrestant, els parcs escultòrics coneixen molt bé totes les intempèries, així en plural, la cruesa ?atmosfèrica, el complicat manteniment i una exigent actualització amb obra nova.
A Cassà de la Selva, concretament al ?veïnat de Matamala, hi ha un paratge natural que conté un d'aquests parcs escultòrics, exposat a totes aquelles intempèries. És ParcArt, l'únic de Catalunya. S'hi exhibeixen més de 200 escultures, de diverses tendències, materials i formats; corresponen a 62 escultors que van de l'A a la Z i que aquí mateix no podem detallar per falta d'espai, com comprendrà el lector. Destaquem només que a la R hi ha Jaume ?Roser amb una especial coincidència que resulta ser la clau per entendre l'existència de ParcArt : Jaume Roser és l'industrial que va concebre la idea de transformar unes hectàrees de terreny en parc escultòric, el va construir i manté l'entorn amb espectaculars renovacions i noves instal·lacions, que són un goig de descobrir en les successives visites. Ell també és escultor, i a ParcArt hi té obra que acompanya fraternalment la dels altres 61 artistes
ParcArt ofereix un combinat d'ofertes d'estètica al visitant : un element és el natural, que ha convertit aquest espai en qualificada zona verda, jardí ordenat amb ?intel·ligència per ser suport físic de les obres sobrevingudes; l'altre element és aquesta presència massiva de més de 200 escultures, ubicades amb precisió i exquisidesa, en una cordial reunió familiar de formalitat d'estils, d'exemplar llibertat i de bon aplec de signatures vingudes de tot arreu. Aquests dos elements, la naturalitat del lloc i la presència escultòrica, han creat un tercer element que és el caràcter propi del parc; certament no hi haurà mai dos parcs escultòrics iguals. Aquest és irrepetible, de viva creació, amb la companyia del repòs i del silenci que, al llarg del recorregut, ens poden anar dient que quan es comprèn la bellesa ja es comença a posseir.
El ParcArt mereix una primera visita si aquest és el cas. Però en mereix d'altres sempre que la curiositat ens mogui a contemplar les noves escultures que s'hi poden incorporar o les reformes al traçat de camins i millores que contínuament s'hi realitzen. Ve després la repetició de visita , fent-hi proselitisme merescut envers un patrimoni de primera magnitud que honora Cassà de la Selva i que esperem que sigui objectiu preferent de les agències de viatges.
