Famílies monomarentals

El TJUE ha dictat una important sentència el 16 de maig, en què no entra a resoldre sobre el permís de la família monomarental per naixement i cura de menor a Espanya, perquè considera que la petició de decisió prejudicial formulada per un Jutjat Social no va ser formulada correctament i va portar a la seva inadmissibilitat.

La petició versava sobre la interpretació del citat art. 5 de la Directiva (UE) 2019/1158, és a dir sobre el «permís parental», que obliga els Estats membres a adoptar «les mesures necessàries per garantir que cada treballador tingui un dret individual a gaudir d’un permís parental de quatre mesos que s’ha de gaudir abans que el fill arribi a una determinada edat, com a màxim vuit anys, que s’especificarà per cada Estat membre o pels convenis col·lectius».

El TJUE tenia dubtes sobre l’aplicació del precepte esmentat al litigi del qual coneix el JS, en què se sol·licitava poder gaudir una família monomarental del permís per naixement i cura de menor en els mateixos termes i durada que una família biparental. Per això, va sol·licitar aclariments, en primer lloc «si la sol·licitud de la demandant al litigi principal tenia per objecte un permís de maternitat, un permís de paternitat o un permís parental», i en el cas que es refereixi a un permís parental, es demanava al jutjat remitent «que especifiqués el paper i la naturalesa de la intervenció de l’INSS en aquesta sol·licitud», i en el cas que la sol·licitud tingués per objecte un permís de maternitat o un permís de paternitat, es demanava «.. . que precisés per què resultava necessari interpretar l’article 5 de la Directiva 2019/1158, relatiu al permís parental, per resoldre el litigi principal».

La resposta del JS no va satisfer de cap manera el TJUE, que conclouria que l’art. 5 de la Directiva no era aplicable al litigi, per la qual cosa no era necessària la seva interpretació perquè el JS pogués resoldre el cas, afegint una altra qüestió rellevant, quina és que en la data en què es va formular la sol·licitud de gaudi de permís a les mateixes condicions que les famílies biparentals, el 22 de febrer del 2022, encara no havia finalitzat el termini de transposició de la Directiva, que concloïa el 2 d’agost.

Coneixem els «aclariments» del JS, que en gran mesura, lògicament, va reiterar els arguments exposats a la interlocutòria i que el van portar a presentar la petició de decisió prejudicial, dels quals destaco el seu parer que la naturalesa del permís parental de l’art. 5 de la Directiva 2019/1158 i la del permís de maternitat retribuït que es regula als arts. 177 i següents de la Llei general de Seguretat Social «guarden evident similitud», i que la seva petició tenia com a finalitat determinar «si la legislació espanyola en matèria de seguretat social s’ajusta a la Directiva 2019/1158 mentre aquesta legislació no regula ni preveu la situació particular de les famílies monoparentals, amb independència de la qüestió de la retribució dels permisos de què es tracta».

També, molt lògicament, el TJUE no va quedar satisfet de la nova explicació per no trobar relació entre els preceptes nacionals referenciats i l’art. 5 de la Directiva, insistint que aquest precepte «no es refereix al permís de maternitat i, per tant, no regula la qüestió de l’ampliació d’aquest permís pel fet que una mare formi amb el seu fill una família monoparental», no desvirtuant aquesta conclusió «les similituds al·legades entre el permís parental i el permís de maternitat ni el risc que es faci una aplicació estricta de la normativa espanyola que pogués no tenir en compte la situació particular de les famílies monoparentals».

Queda tancada la porta jurídica a l’ampliació del permís per naixement i cura de menor per a les famílies monomarentals? De cap manera, ja que aquesta ampliació es pot incorporar durant la tramitació del projecte de llei de transposició de la Directiva 2019/1152, havent-se ja presentat les esmenes pels diferents grups parlamentaris i estant pendent de l’elaboració de l’Informe de la Ponència

No menys important és, recordem-ho, que el Tribunal Constitucional s’haurà de pronunciar sobre la qüestió de constitucionalitat presentada per la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia.

Mentrestant, i concloc, és bo, i necessari, subratllar una vegada més que són les qüestions prejudicials plantejades les que han de delimitar amb claredat i precisió no només les normes la interpretació de les quals se sol·licita pel TJUE, sinó també les raons i arguments que les posen en relació directa amb el litigi de què coneix l’òrgan jurisdiccional remitent i que són necessàries per a la seva resolució. n

Subscriu-te per seguir llegint