La iniciativa del ministre d'Immigració i Identitat Nacional de preguntar als seus paisans "En què consisteix ser francès?" coincideix amb la sortida del Llibre dOr d'Astèrix, que commemora els 50 anys de la creació de l'heroi gal. Catorze mil francesos han donat la seva definició en una pàgina web i a les llibreries venen com creps els 1,2 milions d'exemplars de l'àlbum. El ministre Éric Besson creu pertinent la pregunta perquè a França hi ha un 11% d'immigrants. Astèrix és considerat un símbol francès dins i fora de França.

El guionista d'Astèrix, René Goscinny (1926-1977) va néixer a París, fill d'una família jueva d'origen ucraïnès i polonès que es guanyava la vida fabricant baquelita. S'havien instal·lat recentment a França fugint de la persecució antisemita. Quan René tenia dos anys, el seu pare va aconseguir feina a l'Argentina. René va estudiar al liceu francès de Buenos Aires, on va obtenir el seu títol de batxiller una setmana abans que el seu pare morís. Als 19 anys va emigrar amb la seva mare a Nova York. No es va instal·lar a París fins al 1951.

Vuit anys després treballava en el projecte empresarial de tirar endavant una revista juvenil anomenada Pilote. Goscinny i el seu amic, el dibuixant Albert Uderzo, fill d'emigrant italià, van haver de rebutjar una idea que portaven molt avançada perquè ja l'estava fent un altre artista. Aclaparats per la falta de temps, en una tempesta d'idees, tabac i alcohol, se'ls va ocórrer una historieta sobre gals amb les quatre coses que s'estudiaven al col·legi: algun nom acabat en "ix", una tribu, un cap, un bard, un druida.

Amb el seu humor de jocs de paraules i anacronismes, Astèrix ha mostrat en 325 milions d'àlbums traduïts a 107 llengües com veuen els francesos els altres i ha explicat que bé es troben en la seva irreductible excepció. La resposta més coneguda a què és ser francès la van donar dos fills d'immigrants.