Quan va saltar la notícia de la nena violada, torturada i morta a Tenerife m'hauria agradat estalviar-me-la pel fàstic que feia l'enunciat dels fets. Hi ha dies que un no està per conèixer segons quines coses que succeeixen poc però espanten molt. No la vaig llegir. Com quan puja olor de col llombarda pel celobert, vaig a tancar la finestra i punt.
Quan, al cap de poc, es va comunicar que la nena no havia estat violada vaig pensar que el seu assassí no era tan repugnant. És una gradació, encara que la nena seguia morta i el xicot de la seva mare seguia sent l'assassí. Ara se sap que la nena va caure d'un gronxador i que el xicot de la seva mare la va portar al centre de salut. Tota la resta és mentida, excepte que la nena és morta.
No miro la tele en hores de feina però sembla que al paio se'l va linxar. Li vaig veure la cara en un te?lediari en què l'insultaven. Ho te?nia tot per ser sospitós. Els proto?cols d'alerta sobre maltractaments estan molt bé però agusen l'angoixa d'un accident infantil: que la criatura pugui tenir alguna co?sa dolenta i al sentiment de cul?pa de la responsabilitat cal afegir-hi la sospita aliena. Més si hi ha un home pel mig. Fa anys hi ha?via un plus per edat -un jove era més sospitós que un ancià- però ara sabem que tots són iguals davant la suspicàcia de gènere.
En nom de l'exemplaritat va urgir la condemna social: metges, mitjans, veïns i alguna representant d'alguna institució vigilant en vigilant justificació del seu paper. Per al relat, l'assassí en sèrie té el privilegi de semblar una persona normal però el maltractador és un monstre i de seguida se li veu als ulls la mirada de l'assassí.
No es pot deixar fora de conseqüència al públic: hi ha un nombre suficient de persones que només menja productes en descomposició, siguin veritat o mentida, siguin formatge blau o carronya.
Fins a la pròxima i fins al pròxim mantinguem viva la por i ?tinguem alerta la seva sòcia la sospita.
