Aquesta setmana no s'ha parlat de res més. Em refereixo, com no podria ser de cap altra manera, a la victòria del Barça sobre el Madrid. Encara que només fos per un gol, el del suec Ibra, la dignitat de l'equip català i de retruc la de Catalunya es va salvar. És a dir, tradicionalment, el Barça pot perdre a Madrid, però, per una qüestió de dignitat barcelonista i catalana, ha de guanyar-lo aquí, a casa. També pot ?guanyar el partit de Madrid, com l'any passat i a més per golejada, però malauradament això no passa gaire sovint. Tot plegat per apuntar que hi ha moltes dignitats de Catalunya. I aquesta, encara que només sigui una de les moltes possibles, i no pas precisament la més important, és tan respectable com totes les altres.
En aquest sentit, també hi ha la, di?guem-ne, dignitat del ramader ruc que regala tota la llet que produeixen les seves vaques, el 100 per cent, al senyor Estat espanyol i que després, amb sort, aquest senyor li tornarà només un 15 per cent de la seva llet. I encara, a sobre, la hi tornarà quan i com voldrà. Però el pitjor del cas és que el ramader ruc està encantat amb aquest sistema tan injust, perquè al capdavall, què produeix el senyor Estat espanyol? No res, no treballa, no s'esforça, només es beneficia de la llet de les vaques del ramader ruc. De fet, qui paga el pinso que mengen els animals i totes les altres despeses? Evidentment, el ramader ruc. Però, d'una manera incomprensible, insisteixo, està content i feliç amb aquest sistema tan injust.
Suposo que no cal esforçar-s'hi gaire per entendre que amb l'exemple de la dignitat del ramader ruc només vull explicar que hi ha moltes dignitats de Catalunya, fins i tot de tan incomprensibles com aquesta. O sigui, quina mena de dignitat és la del català ruc? La d'estar encantat de la vida en què el senyor Estat espanyol s'endugui cap a Madrid la totalitat de la riquesa que es produeix aquí, a casa nostra, per tornar-li només una petita part en forma d'inversions? I compte, perquè quan aquest personatge es queixa perquè les infraestructures d'aquí són un desastre, cares i mal gestionades, o que el seu Govern autonòmic necessita més diners, llavors és titllat des d'Espanya d'insolidari. Ara bé, per què servien abans els rucs si no per rebre garrotades dels seus amos?
I tanmateix, hi ha més dignitats de Catalunya, com per exemple la d'aquells hereus d'un arxiu fotogràfic històric que per una diferència d'uns 200.000 euros en l'oferta de compra prefereixen vendre'l al Ministerio de Cultura abans que a la Generalitat. És a dir, en aquest cas concret, la, diguem-ne, dignitat de Catalunya val uns 700.000 euros. I aquesta mena de dignitat d'alguns catalans se suposa que és tan digna, entre cometes, com la del català ruc. Per tant, i sempre que parlem de la dignitat del nostre país, del nostre poble, de Catalunya, cal tenir ben present que per a uns és qüestió d'uns quants milers d'euros més i que per a d'altres consisteix a pagar, a regalar a Espanya la riquesa que produeix el nostre país a canvi d'un plat de llenties.
Sortosament, però, hi ha una altra dignitat de Catalunya (per cert, tan digna, legítima, respectable i democràtica com totes les altres) i no és altra que la de dir ben aviat al senyor Estat espanyol que s'ha acabat això d'endur-se cap a casa el fruit del nostre esforç i treball per després fer-nos algun tram desdoblat de carretera nacional o un tren ràpid per a executius. O sigui, que amb els nostres impostos ja ens farem nosaltres mateixos les carreteres i els trens que ens calguin. I això, evidentment, perquè no pot ser de cap altra manera, formant part de la Unió Europea com a Estat independent.
I ara, si us sembla bé, parlem sense ?exemples i sense embuts. De quina dignitat de Catalunya estem parlant quan ens referim a la propera sentència del Tribunal Constitucional espanyol? Potser a la de l'Estatut retallat per Mas i Zapatero a la Moncloa a canvi de res? Sí, a canvi de res, perquè finalment Mas no va ser president. Potser a la de l'Estatut del 30 de setembre aprovat al Parlament? No, perdoneu, a la d'aquest ni parlar-ne, perquè va ser retallat posteriorment. Potser parlem de la del text que vam votar en referèndum després de passar-li el ribot? Per cert, molts de nosaltres vam votar que no, perquè aquell Estatut era una farsa, una rebaixada indigna de l'original. O és que potser parlem de la del nyap que quedarà després que passi per les mans del Constitucional? De quin grau de dignitat de Catalunya estem parlant en una escala del 0 al 10, d'un 5 pelat, d'un 4 i mig?
Per l'amor de Déu, no siguem rucs! Que no ho veiem que Espanya mai no serà un país federal? Que no ens adonem que el nacionalisme català i els estatuts són models esgotats? Que no és obvi que els partits unionistes catalans són còmplices de l'espoli que pateix el nostre país? Que no és prou evident que la societat civil catalana ha passat pel davant dels partits unionistes i està organitzant els referèndums del 13 de desembre precisament per recuperar la dignitat de Catalunya?
