Fi de la crisi?
jordi vidal bernades. palafrugell.
Mes d´agost; una petita ciutat de la costa en plena temporada; cau una pluja torrencial des de fa dies, la ciutat sembla deserta.
Tots tenen deutes i viuen a base de crèdits.
Afortunadament, arriba un rus folrat de diners i entra en un petit hotel amb encant. Demana una habitació, posa un bitllet de 100 sobre el taulell i se´n va a veure les habitacions.
El recepcionista de l´hotel agafa el bitllet i surt a corre-cuita a pagar els seus deutes amb el carnisser. El carnisser agafa el bitllet i corre a pagar el seu deute amb el criador de porcs. Al seu torn, aquest s´apressa a pagar el que deu al proveïdor de pinso per a animals.
El del pinso agafa el bitllet al vol i corre a liquidar el seu deute amb la prostituta a la qual fa temps que no paga. En temps de crisi, fins i tot ella ofereix serveis a crèdit... La prostituta agafa el bitllet i surt cap al petit hotel on havia portat clients les darreres vegades i que encara no havia pagat.
En aquell moment baixa el rus, que acaba de fer una ullada a les habitacions, i diu que no n´hi agrada cap, agafa el bitllet del taulell i se´n va. Ningú no ha guanyat ni un duro, però ara tota la ciutat viu sense deutes i mira el futur amb confiança.
Carnaval de Roses
Adrià Casanovas Rodríguez. roses.
Benvolguts lectors, escric amb una clara intenció: donar a conèixer el millor carnaval de Catalunya, el carnaval de Roses.
Aquest carnaval és el més antic de tot Catalunya, iniciat al febrer de l´any 1780. Encara que els mitjans televisius no ho retransmetin ni com a mininotícia, no significa que aquest carnaval sigui petit o lleig, sinó que no se saben divertir! Feu-ho vosaltres!
Per molt que diguin que si el de Sitges, que si el de Platja d´Aro... Senyors, vinguin al carnaval de Roses, llavors, quan vinguin, ja podran opinar.
Us hi esperem entre els dies 11 i 15!
Entranyable record de Maria Lluïsa Borràs
Ferran Vidal Planellas. Palafrugell.
Sóc pintor per vocació des de fa pocs anys, encara que sempre he mantingut dintre meu l´amor per la pintura i el dibuix. Fa uns mesos vaig conèixer personalment Maria Lluïsa Borràs, una gran professional i persona de tracte exquisit. La notícia de la seva mort, fa unes setmanes, em va commoure profundament per l´amistat que havíem encetat. La Maria Lluïsa, en diferents escrits, havia dedicat paraules molt boniques referents a la meva obra pictòrica. Fins i tot, als darrers dies de la seva vida, plegats passàvem estones a casa seva per esbossar una entrevista que ella tenia destinada a les pàgines del suplement de Diari de Girona. Malauradament, aquest escrit mai no veurà la llum, perquè la mort la va sorprendre quan tot just hi començava a treballar. Però per la meva banda sempre servaré un entranyable record per aquesta persona que vaig apreciar i admirar sincerament per la seva professionalitat i sobretot per la seva humanitat. Sempre li agrairé aquestes paraules que un dia va escriure referents a la meva pintura «És un colorista atrevit al límit, sent el seu treball en blanc i negre, enormement convincent. Les seves dames posen lànguides i sensuals més enllà del món dels humans».
Enhorabona al Sr. Cuéllar
JAUME SANTANA i VICENS. SALT.
Amb la lectura al Diari de Girona sobre l´assalt d´un bar, un més dels molts que actualment són assaltats, el del Srs. Cuéllar del sector Vila-roja, més o menys ho comentàrem a casa, ja que conec els Srs. Cuéllar de molts anys. Un Sr. honest, seriós, un immigrant dels anys 70 que amb l´esforç i treball ha portat endavant una família. Quants Cuéllar faltarien per eradicar atacs com aquests, i d´altres semblants? Ja que la justícia no fa res i/o, ben poc per eradicar-ho. Els Srs. Cuéllar com molts d´altres que ens hem dedicat al treball, amb un sou, un modest negoci, això que està succeint, dia sí i l´altre també, cal que ens exposem com ho ha fet ell? I tants d´altres com el Sr. Tous, que per defensar allò que és patrimoni, no poden ni podem estar tranquils, ni dins de casa nostra.
Esglésies, ajuntaments, despatxos, empreses grosses i petites, etc. són salvatjament assaltades, tan de nit com de dia. Els entesos només es molesten en «recomacions per extremar la seguretat davant l´onada de robatoris»! Quina falsedat! Fins i tot s´ha arribat i de fet estan en això per recuperar les peces de l´Arqueta de Banyoles! Al belga aquell només li manca el Premi Príncep d´Astúries!
Enhorabona als Cuéllar per la seva actitud, en defensa d´allò que és propi.
