Ara que alguns dels efectes de la neu s'han diluït i només queden les brases del descontentament popular i la po?ca traça d'alguns representants, és el moment de valorar la tasca d'aquells que han estat al peu del canó, que han sabut recollir el malestar dels ciutadans malgrat no poder resoldre el problema, que han estat allà on havien d'estar i que s'han posat al davant de la manifestació perquè és allò que els tocava. Em refereixo als alcaldes i alcaldesses gironins que, sense eines ni pres?supost, han tornat als ajuntaments la dignitat que els correspon, fent del poder local l'únic poder que es demostra útil i necessari.
Altres ja s'encarregaran de malmetre aquest esforç en discussions i debats inútils, en atacs i crítiques amb rerefons electoral i amb objectius que no tenen res a veure amb donar resposta als ciutadans. Els alcaldes han aconseguit tornar a la política el paper de proximitat, oblidat des de fa molt temps, fent el que volem que facin, reclamant, exigint, actuant de veu autoritzada d'aquells a qui representen, sense distincions ni discriminacions, coordinant el que es pot coordinar, dirigint a qui poden dirigir i exercint el seu poder, avui massa minso, amb autoritat, dignitat i fermesa.
Ja era hora que alguns esborressin del mapa l'etiqueta de mediocritat que s'havia instal·lat a molts ajuntaments i que començava a pesar com una llosa en les intencions de participació ciutadana davant propers processos electorals. Per fi, tornem a tenir alcaldes i alcaldesses que han donat la talla com a líders dels seus pobles.
El millor premi que els podem donar és una frase d'un vell amic, filòsof de la política i expolític en actiu, que deia que "no hi ha govern al món que perdi unes eleccions si no les vol perdre..." Ara, alguns ho podran comprovar.
