06 de abril de 2010
06.04.2010

Roses sap on va

06.04.2010 | 02:00
Roses sap on va

Així ho llegim al bloc de la nostre alcaldessa, Magda Casamitjana, i així se'ns ha demostrat aquests dies de Setmana Santa. Com sempre, la vila s'ha omplert de visitants amb ganes de prendre els primers raigs de sol a les terrasses i de menjar-se les primeres paelles a l'aire lliure. Hem tingut sort i el temps s'ha portat prou bé. I com que no hi havia res més a fer, s'ha tornat a organitzar, per tercer any consecutiu, la "Fira d'Època". És clar que molta gent encara es pregunta a quina època es refereix una fira que altres pobles anomenen "Medieval" i que de fet tot el que té de diferent d'un mercadillo qualsevol és la decoració de les parades (des de haimes àrabs fins a quatre ferros folrats amb sacs) i les disfresses dels firaires. Perquè els productes son els de sempre - des de "Diavolos" de tots colors a cotxes de la F-1 modelats amb filferro i dolços embolicats amb plàstic. Però què carai deuen importar criteris com "originalitat", "tradició", "qualitat" o "coherència" a l'hora de moure quatre guiris sense cultura al voltant de la plaça de Catalunya i de la Rambla de la Riera Ginjolers? Els comerciants i restauradors d'altres parts del poble, en canvi, estan que trinen. Havien advertit a l'Ajuntament que celebrar la fira aquests dies els havia perjudicat enormement i els havien promès un canvi de dates, però "donde dije digo, digo Diego". Alguns restaurants no van vendre ni un escuradents dissabte al vespre...
Els que no tenien prou activitat amb el carnaval de la fira, han tingut la sort de poder gaudir de la processó del Divendres Sant que alguns dels nostres conciutadans han volgut rescatar després de 40 anys a l'oblit. Veure la nostre laica i socialista emperadriu disfressada de costalera, carregant la verge amb devoció cristiana, serà una imatge que quedarà gravada per sempre mes a les nostres retines, així com les "tradicionals" cantades de Saetes des dels nostres balcons. I com pel carnaval els rosincs es tornen rosinques mitjançant un parell de mamelles de plàstic, ara aquest mateix material converteix un munt de rosinques en manaies, però sense pel a les cuixes. Tot plegat una rua que ha suposat un èxit de públic inesperat. Si no fos perquè Roses té molt clar cap on va, m'atreviria a suggerir que per a l'any que ve instal·lin la megafonia per recrear fins i tot els cants dels minarets de l'època - donarien encara més autenticitat a la festa i atraurien fins i tot gent d'altres cultures.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook