Un Informe elaborat per la Comissió Europea el desembre de 2009 sobre la igualtat entre dones i homes passa revista a com ha estat l'evolució política i legislativa en matèria d'igualtat durant l'indubtable impacte que ha tingut en les mesures adoptades, i també les que s'han deixat d'adoptar, la crisi econòmica i financera mundial en l'economia real i en els mercats de treball. És aquí on cal destacar l'acord aconseguit en el Consell EPSCO de novembre de 2009 sobre la revisió del permís parental, definitivament aprovat en el Consell del mes de març passat i publicat recentment en el Diari Oficial de la Unió Europea.

El text de l'acord, subscrit el 18 de juny de 2009, és el resultat del procés negociador obert l'11 de setembre de 2008, després del pas previ obligat jurídicament, segons allò disposat a l'article 138, apartats 2 i 3 del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea, de la comunicació de la Comissió Europea als agents socials més representatius d'elaborar una legislació que millorés la conciliació de la vida familiar i laboral.

La nova Directiva deroga la número 96/34/CE a partir del 8 de març de 2012, mateixa data en la qual els Estats membres hauran hagut de tramuntar la nova Directiva als seus ordenaments jurídics nacionals. En la seva aprovació s'ha pres en consideració el caràcter representatiu de les parts signants de l'acord que s'adjunta com annex, el seu mandat, la legalitat de cada clàusula i les necessitats de les petites i mitjanes empreses.

Com a novetat més important respecte al text de l'any 1996, s'amplia el dret dels treballadors al permís parental de tres a quatre mesos per a cada progenitor, que podrà ser utilitzat fins que el menor compleixi l'edat de 8 anys, en el benentès que un mes, com a mínim, de l'esmentat permís no podrà transferir-se d'un progenitor a l'altre. L'objectiu de la norma, tant el 1996 com ara, si és possible més reforçat, és el de foment entre els progenitors homes d'assumpció d'un major grau de responsabilitats familiars, mesura que es fonamenta, tal com pot llegir-se en el considerand número 12 de la introducció del text de l'Acord, perquè en molts Estats membres de la UE les mesures adoptades fins ara per animar els homes a participar en les responsabilitats familiars no han donant suficients resultats, i per això "convé adoptar mesures més efectives per fomentar una distribució més equitativa de les responsabilitats familiars entre homes i dones". Entre aquestes mesures es troba justament la del caràcter intransferible d'una part reduïda del permís o llicència. En conseqüència els agents socials constaten que l'experiència demostra que aquesta intransferibilitat pot servir d'incentiu positiu perquè l'utilitzin els pares, i per això acorden, i es recull en el text, "que es doni caràcter intransferible a part del permís". La possibilitat de modular el gaudi del dret queda oberta en el text, tant quan es tracti d'una pime com quan calgués "per raons justificables relacionades amb el funcionament de l'organització".

Com a novetats respecte al text aprovat el 1995, es pot citar la precisió expressa que queden coberts també els treballadors que treballen a temps parcial, per una durada determinada o en empreses de treball temporal. En efecte, la clàusula 1.3 disposa que no podran ser exclosos de l'àmbit d'aplicació de l'Acord, ni per part estatal ni pels agents socials en els seus acords col·lectius, els qui prestin un servei a temps parcial, o que tinguin un contracte de durada determinada, o que prestin els seus serveis contractats per una empresa de treball temporal que els posa a disposició d'una altra empresa. A més, es deixa en mans de la normativa estatal i convencional la possibilitat de regulació del gaudi del permís parental a temps complet o parcial, de manera fragmentada o d'acord amb un sistema de crèdit de temps.

Respecte a l'exigència d'una mínima antiguitat per poder accedir al gaudi del permís, es permet fixar aquesta sempre que no sigui superior a un any, i que es vagin sumant els períodes treballats, en el seu cas, quan un treballador presti serveis a una empresa amb successius contractes de durada determinada.

A fi i efecte d'evitar un tracte desfavorable cap al treballador que fa ús del dret reconegut en la norma es disposa, de manera expressa, en coherència amb els textos internacionals i comunitaris sobre igualtat i no discriminació, que els qui facin ús de l'esmentat dret podran ocupar el seu mateix lloc de treball anterior quan es reincorporin a l'activitat laboral per finalització del període de gaudi del permís parental, i si això no fos possible hauran de poder fer-ho a "un treball equivalent o similar conforme al seu contracte de treball o a la seva relació laboral". Igualment serà contrària a dret tota decisió empresarial que impliqui l'extinció del contracte d'un treballador pel fet d'haver sol·licitat o gaudit del permís parental.

També ha de destacar-se que els treballadors que tornin després d'un permís parental tindran dret a demanar canvis en els seus horaris o règims de treball per un període determinat de temps, i les seves peticions hauran de ser preses en consideració i ateses pels ocupadors, sempre tenint en compte les necessitats organitzatives empresarials i els drets de la part treballadora.

Qüestió diferent en puritat del dret al permís per motius parentals, però que també afecta la cura dels menors pels pares treballadors i que troba acollida expressa en la nova Directiva, és l'obligació dels poders públics i dels agents socials d'adoptar les mesures necessàries perquè l'esmentada cura pot produir-se "per motius de força major vinculats a assumptes familiars urgents en cas de malaltia o accident que facin indispensable la presència immediata del treballador". La concreció d'aquest dret, més concretament la seva limitació a un nombre determinat de dies anuals, es deixa també als poders públics i als agents socials nacionals.

Finalment, ha d'assenyalar-se que la norma obliga els poders públics, de la mateixa manera que ocorre en altres Directives de la UE, a la regulació d'un marc normatiu que incorpori, en cas d'incompliment per part empresarial de les disposicions de la Directiva, de "sancions efectives, proporcionades i dissuasives".