La Comissió Europea va fer públic el passat 20 d'abril el Pla d'acció pel qual s'aplicarà el programa d'Estocolm, mitjançant una Comunicació que porta per títol. En l'últim paràgraf del text, i abans de l'annex en el qual s'inclou una relació exhaustiva de totes l'accions a desenvolupar i de les mesures a adoptar durant el quinquenni 2010-2014, la Comissió sol·licita al Parlament Europeu i al Consell "que donin suport al present pla d'acció per a la posada en pràctica del programa d'Estocolm i que es comprometin activament a aplicar-lo". Complint el mandat establert, durant la presidència espanyola s'ha presentat el Pla d'acció que deurà adoptar-se com a màxim el juny d'aquest any, amb mesures concretes i terminis per a la seva aplicació, incloent la proposta de les modificacions legislatives que calguin en atenció al nou marc jurídic del Tractat, i preveient una avaluació intermèdia el 2012 per garantir que el programa "segueix sent conforme a l'evolució europea i global".
El programa d'Estocolm i el seu Pla d'acció tindran, no em cap el menor dubte, un impacte important sobre la política espanyola d'immigració. L'esmentada política està marcada, des de la vessant jurídica, per la Llei Orgànica 2/2009 d'11 de desembre i pel seu futur desenvolupament reglamentari, i des de la vessant social per la crisi econòmica i social i la seva incidència sobre la població immigrada. Sobre el desenvolupament reglamentari, la Secretària d'Estat d'Immigració va manifestar recentment que no era possible fixar un calendari precís i que calia ser prudent en el desenvolupament normatiu, per la transcendència i importància de les matèries que han de ser abordades, "el desenvolupament del qual implica abordar qüestions i procediments que afecten autoritats diverses".
És important destacar aquí les dades recentment fetes públiques (el dia 29 d'abril) per l'Institut Nacional d'Estadística sobre la població empadronada a Espanya l'1 de gener de 2010 (dades provisionals), un total de 46.951.532 habitants, un augment del 0,4 %, més exactament 205.725 persones, sobre ?l'any anterior; d'aquesta població, 5.708.940 persones són estrangeres, un 12,2 % del total, amb una dada afegit molt important que convé destacar pel canvi de tendència que significa respecte a anys anteriors: l'increment de la població estrangera ha estat només de 60.269 (1,1 %), mentre que el de l'espanyola ha estat de 145.456 persones (0,4 %), i l'increment de la població estrangera es deu a l'augment de la població comunitària (73.289 persones, que signifiquen un total de 2.346.515), mentre que la població extracomunitària s'ha reduït en 13.020 persones i queda ara en 3.362.425.
Que la difícil situació del mercat de treball té molt a veure amb aquest canvi sembla que és molt clar, ja que segons dades oficials la contractació en origen ha disminuït de manera radical, perquè el 2007 es van produir 250.000 contractacions, i així s'ha reduït la xifra a 180.000 el 2008 i a 15.000 el 2009, havent-se concedit fins a 31 de març d'aquest any, segons dades facilitades per la Secretària d'Estat d'Immigració, només 1.973 autoritzacions. En el territori de la UE les dades també són significatius si ens fixem en la població desocupada: en el tercer trimestre de 2008 la taxa de desocupació era del 13,6 % per a la població immigrant, ascendint fins al 18,9 % un any més tard, mentre que els percentatges de la població autòctona han passat del 6,4 al 8,4 % i la dels treballadors originaris d'altres Estats membres de la UE del 8,6 al 12 %. Segons dades oficials, el nombre de primers permisos concedits als països de la UE el 2008 (sense prendre en consideració a Luxemburg i Regne Unit) va ser de 1.620.000, amb prioritat per als de reagrupació familiar (35 %) sobre els de motius laborals (33 %) i per raons d'estudi (14 %).
En la Comunitat Autònoma de Catalunya la població estrangera arriba al nombre de 1.193.283 persones, un 15,9 % del total, amb un mínim increment de 4.004 persones (0,3 %) sobre l'any 2009. A tot l'Estat se segueix incrementant la població procedent de Romania (829.715 persones), i del Marroc (746.760), mentre que hi ha un descens destacat de ciutadans de diversos països d'Amèrica del Sud, com són l'Equador (- 26.357 persones, quedant ara en 395.069), Bolívia (- 20.079, quedant en 210.624), i l'Argentina (- 11.713, per quedar en 130.557).
Per concloure aquesta referència estadística cap recordar, una vegada més, que la major part de la població estrangera es troba en edat de treballar i a més en la franja més important del mercat laboral a aquests efectes, ja que el 62,2 % de la mateixa es concentra en el grup de persones de 16 a 44 anys, percentatge que només arriba al 39,9 % entre la població espanyola.
D'altra banda, la importància de la política d'immigració de la UE sobre la realitat jurídica i social espanyola va ser destacada clarament per la nova Secretària d'Estat d'Immigració, Sra. Anna Terrón, en la seva primera compareixença parlamentària a la Comissió de Política Social i d'Ocupació del Congrés dels Diputats el dia 28 d'abril, en la que va recordar que fins a l'aprovació del Pacte europeu d'immigració i asil l'octubre de 2008 la immigració no era un tema prioritari a l'agenda de la UE, i que gràcies a l'esforç d'Espanya "actualment els temes d'immigració estan situats d'una manera privilegiat a l'agenda europea i cada vegada són més nombroses les accions de la Unió en aquest camp, amb avenços significatius en tots els terrenys".
En la seva intervenció, la Secretària d'Estat es va referir al desenvolupament del programa d'Estocolm com a objectiu de la presidència espanyola i a la conveniència d'avançar en l'aplicació i/o desenvolupament de les polítiques d'integració, l'aprovació de les directives encara pendents, l'atenció especial a la problemàtica dels menors no acompanyats, i la reforma de la normativa de l'agència de les fronteres exteriors d'Europa, FRONTEX, per donar-li més capacitat operativa. Vull destacar especialment per la meva part, atès que es tracta d'una senya d'identitat de la política espanyola d'immigració des de 2004, la seva manifestació que l'aprovació de noves directives comunitàries que millorin els mecanismes d'accés de la immigració legal i les seves vinculacions als mercats de treball "seguirà sent una prioritat en l'acció del Govern d'Espanya en el marc europeu".
Finalment, vull destacar que en el primer informe europeu sobre la política d'immigració i asil, elaborat en compliment d'allò previst en el pla europeu aprovat l'octubre de 2008, es destaca la importància de millorar, en estreta cooperació entre els Estats membres, la Comissió i els tercers països, la resposta a les necessitats del mercat de treball i el reconeixement de les competències professionals. La política d'immigració deu integrar-se en el marc de l'Estratègia Europa 2020, i hauria d'avançar-se tant en la transposició de la directiva sobre treballadors altament qualificats com en l'aprovació de la directiva marc reguladora d'un permís únic i dels drets socioeconòmics dels treballadors migrants.
També sobre la política d'immigració europea, i més exactament sobre el perfil d'immigració requerida per abordar el repte de futur de la economia basada en la innovació i el coneixement, s'ha manifestat l'Informe de l'anomenat "grup de savis de la UE" presidit pel expresident espanyol Felipe González i que va fer públic el 8 de maig el seu informe "Projecte Europa 2030: reptes i oportunitats". L'Informe constata, en la mateixa línia que el programa d'Estocolm i el seu pla d'acció, la importància de la migració laboral per donar resposta a les carències de mà d'obra amb les quals es trobarà la UE en un pròxim futur pel procés d'envelliment de la població, i crida a l'adopció d'una política proactiva en matèria d'immigració i que percebi aquesta "no com una càrrega sinó com una oportunitat". Igualment, aposta per una immigració qualificada professionalment i que es garanteixi la igualtat de drets i obligacions respecte als nacionals dels Estats de la UE, sense perjudici de prendre en consideració quan calgui les necessitats del mercat de treball de cada Estat membre.
