En els últims temps, el poble de Salt està afrontant amb valentia i coratge transformacions socials notabilíssimes. Se n'està sortint amb èxit, a poc a poc, i amb el pas ferm. El protagonisme és de la gent. Aquest és l'element clau. L'alcaldessa Iolanda Pineda i el govern només han estat en el lloc que els pertocava: acompanyant el clam d'un poble, ajudant les persones amb problemes, treballant per les il·lusions compartides. Aquest equip humà ha laborat sempre amb constància i humanitat, amb honradesa i convicció. Amb encerts i errors, sí, però sempre amb dignitat i esforç.

Aquests darrers dies, la política saltenca torna a ser notícia per un assumpte complex, que provoca tristesa per les repercussions i les conseqüències que podria acabar tenint per la imatge de les institucions públiques. La premsa està informant diàriament que el líder de CiU a Salt ha estat imputat i que hi ha un paper firmat de requalificació dels terrenys de la Gassol. La justícia s'ha de pronunciar sobre aquest afer i, fins aleshores, el PSC a Salt mantindrà la mateixa actitud de responsabilitat i serenitat que sempre ha mantingut fins ara, per reclamar justícia i transparència, i per saber què ha passat. Alhora, tampoc no assenyalarem ningú amb el dit, perquè entenem que els tribunals hauran de portar a terme el seu paper al marge del debat mediàtic.

En els últims dos anys, a causa d'actituds agressives i poc enraonades, la política de Salt s'ha embrutit massa, perquè el grup de Convergència i Unió ha dit algunes coses greus. Acusaren càrrecs democràtics d'inutilitat i de tenir interessos amagats, quan en realitat mai no podran dir-los, ni que no tenen les mans netes, ni que no fan tot el que poden per Salt. Han menystingut un grup humà excepcional per la seva voluntat de canviar coses i han atacat amb noms i cognoms a gent que vol dedicar uns anys de la vida a la vila. A vegades han convertit la política en un exercici irascible i brutal.

No puc callar que Convergència i Unió de Salt no hauria d'haver fet tantes crides apocalíptiques com han realitzat: "Saltencs, aviat ho arreglarem. Esperem que no sigui massa tard"; "[el govern] sembla el Titànic"; "abans que no passi cap desgràcia i que Déu no ho vulgui"; "per mi cada dia que passa anem més malament. No hi ha idees, no hi ha full de ruta... anem fent tombs com un boxejador sonat", etc. No haurien d'haver tingut tan poca consideració per unes institucions compartides de tota la ciutadania: "l'oposició de CiU seguirem controlant les bestieses que fa el govern"; [el Ple ha estat] "lamentable, vergonyós, prepotent, escandalós, histriònic, imperatiu"; "El govern està destacant per la seva inutilitat", etc. Les crides apocalíptiques i els insults barroers mai no són bona companyia, si hom volia construir un projecte alternatiu seriós. Totes aquestes falses acusacions no han estat justes per unes persones, que amb tossuderia i tenacitat han callat sempre, perquè mai no han deixat de creure amb la política, el treball, l'esforç i, sobretot, amb Salt.

Vindico la política, perquè tot el grup humà del Partit dels Socialistes a Salt mai no ha dit una paraula més alta que una altra, ni quan ha estat vilipendiat per formes profundament inadequades, ni quan li hauria estat fàcil fer-ho. La precipitació és mala companya de viatge. Cal recuperar la bona política, la dels projectes, la de les idees, la del debat amb arguments, la que sempre ha defensat el govern de Salt. I ara és tan bon moment com qualsevol altre per començar de nou.