Els residus envaeixen l´Empordanet
Ricard Fresquet. barcelona.
Aquest llarg cap de setmana he volgut gaudir de l´Empordà. Dissabte tot esmorzant llegia al Diari de Girona la notícia de l´abocament de fangs de la depuradora de Girona com a «fertilitzants» als conreus de Palau-sator i Peratallada.
No sóc expert en el tema, però qui tingui dos dits de seny, valori el medi ambient i respecti el patrimoni de Catalunya, no pot comprendre com avui dia, encara es permeti a empreses abocar residus d´una depuradora urbana com a adob, i per a més inri, a tocar de dos municipis baixempordanesos, famosos per la seva afluència turística.
Davant d´aquest fet indignant, em pregunto quines mesures cautelars ha pres la Conselleria de Medi ambient per tal d´evitar que una situació tan trista (tercermundista) com aquesta es torni a repetir.
Destruir el patrimoni natural i cultural de l´Empordà, és menysprear Catalunya.
Avinguda abandonada
Jordi Sala Nicolau. PALAMÓS.
Palamós té un lloc singular, l´avinguda de Catalunya, nom molt adequat ja que disposa d´una amplada de més de vint metres i pràcticament un quilòmetre de llargada. Les escomeses de llum, aigua, gas i telèfon resten soterrades, la qual cosa augmenta la qualitat d´aquest indret.
Quan es va fer, s´hi plantaren uns cent arbres que, enguany, ja ni els poden. Ens omplen d´espores i pol·len tots els racons dels nostres habitatges, cotxes i locals. Els experts ens asseguren que es tracta d´una pols molt al·lèrgica. Aquests arbres trenquen els rajols de les voreres originant accidents a gent gran i jove.
Els servei de neteja ho escombra, però no serveix de res, pocs moments després torna la brutícia, el pol·len i la despesa. Des que es va fer un pont damunt la riera i un giratori, hi circula gran quantitat de vehicles i és centre de molta activitat comercial. Ara, el mateix comerç es queixa d´aquestes molèsties constants. Els que hi vivim no podem gaudir de «la cadira al balcó» per l´al·lèrgia i la brutícia, és una pena malmetre aquesta avinguda i no fer res per corregir-ho. Com sempre resta l´esperança, probablement estèril, que malgrat la crisi, l´autoritat municipal hi posarà ma. O no.
Pretòria, Palau i Gürtel
Josep M. Loste i Romero. portbou.
Un cop més el fantasma de la corrupció plana per damunt de la nostra nació catalana. Una vegada més, els grans partits polítics amb incidència a Catalunya estan veritablement «tocats» per aquesta xacra tan lamentable, que sembla que mai es pugui extirpar per sempre, (potser no interessa als poders críptics).
En aquests moments continuen molt vius i oberts diversos macrocasos de corrupció, vinculats amb qüestions polítiques: aquests són els «dossiers» Gürtel, Pretòria i Millet (o cas Palau) que afecten, amb més o menys intensitat el PP, el PSC i CiU. Doncs bé, els dos denominadors comuns d´aquestes, sinistres, trames negres són: 1/. Omplir-se les butxaques al més ràpidament possible amb els diners del contribuents. 2/. Imposar al poble, a la majoria de ciutadans amb pocs recursos, una ideologia neoliberal, que serveixi de coartada per tal de retallar al màxim unes prestacions socials bàsiques, que són les que permeten passar una vida digna a la gran majoria de la població.
No hi ha dubte que la corrupció i el neoliberalisme «en genèric» sempre es donen la mà. Després; és clar, tot són lamentacions i el «satanitzat» sector públic (tots plegats) hem de venir a rescatar els poca-soltes que s´han polit el que no era seu.
1, 2, 3, fets que fan rumiar
ÀNGELA FERRER I MATÓ. GIRONA.
1-Que en el món del futbol es puguin gastar alegrement una quantitat de diners que gairebé sembla un somni que algú els pugui tenir. Em refereixo al fitxatge de l´entrenador Morinho per part del president del Reial Madrid. I només per intentar guanyar el Barça! I tothom sap que les exigències d'aquest senyor portaran cua i les despeses es multiplicaran. I tot en uns moments en què tanta gent ho passa malament i s'estan escanyant treballadors i jubilats. Per plorar!
2-Que per fals orgull es gastessin un munt d'euros per parlar català al Parlament i haver de contractar traductors. Es podia fer un preàmbul explicant que per donar exemple de sobrietat i atesa l'actual crisi es prescindiria del dret d'usar la nostra estimada llengua,però com que tenim la sort de dominar les dues es parlaria en castellà. Hauria estat una bona lliçó i un bon estalvi.
3-Que per la ineptitud de la senyora Geli s'hagin de pagar tants diners als metges prejubilats sense raó ja que s'han hagut de contractar metges de fora i a més es perdé tot un cabal d'experiència dels que varen jubilar, la majoria en plenes facultats per seguir exercint.
És que ens hem begut l'enteniment a Catalunya? Amb aquests fets i molts d'altres que no cito per no allargar-me,es pensa ressorgir de la crisi?
Ho he dit, et dóna peu a rumiar i per estar seriosament preocupat.
PSOE-PSC socialistes?
lluÍs bataller i vila. SARRIÀ DETER.
Em vull fer ressò del que he llegit a la premsa avui perquè no me´n puc estar de dir-hi la meva: Segons diuen, el Govern aprova el tall sense apujar els impostos.
Funcionaris: Baixada salarial de fins a un 7%. Pensions: Congelades. Jubilació parcial: Final règim transitori. Xec nadó suspès. Medicaments: racionalització i adequació. Dependència: Sis mesos de resoldre i se suprimeix la retroactivitat. Autonomies i ajuntaments: Reducció. Inversió pública: Reducció de 6.000 milions d´euros.
Total mesures 18.825 milions d´euros.
Sra. Salgado, no li fa vergonya dir que aprova mesures sense apujar impostos? No li fa vergonya pertànyer a un partit socialista?
No li fa vergonya dir que amb les rendes altes no hagin concretat res encara?, i per què?... Perquè estan «acollonidos», els va gros. No li fa vergonya fer demagògia amb els funcionaris, pensionionistes, malats, jubilats o dependents? Nooo, és clar, apujar els impostos afectaria tothom. Amb les mesures adoptades pels socialistes, només a la classe baixa i mitjana. Però en canvi no diu que a més, el juny s´apuja l´IVA dos punts. Amb aquestes mesures, que deuen afectar el 80% d´espanyols, és equivalent no solament a una pujada d´impostos sinó al poder adquisitiu. S´han de prendre mesures, sí, però no que sempre hagin de pagar els mateixos.
Vergonya que es facin dir socialistes, uns per decidir i els altres per donar-los suport.
Prenguin mesures, però totes alhora. No primer que afectin els més desprotegits i... a veure què passa, no?
