l(Primer viure, després filosofar; en primer lloc cal resoldre les necessitats bàsiques i llavors estarem en condicions d'abordar les espirituals. Per l'existencialisme primer, l'existència, després, l'essència).
a filosofia va néixer en el segle VI a.C., en un determinat període històric en el qual els humans vam gaudir de temps lliure per pensar, d'oci, antònim de negoci. Un oci abans reservat a la casta sacerdotal i a la noblesa. El primer esclat filosòfic, mèrit de Thales de Milet, va produir-se quan aquest home talentós i gran matemàtic, es va alliberar del feixuc treball per alimentar-se i va poder dedicar el seu pensament a contemplar atentament i desinteressadament el món tot intentant esbrinar quin era l'origen de totes les coses i suposà, fonamentant-se en una física senzilla, que tot és aigua i que l'aigua és el principi, l'ésser material de l'univers, no endebades ocupa extensions immenses; per aquesta raó els primers pensadors van rebre el nom de cosmòlegs o físics.
Estarem d'acord, doncs, si afirmo que una persona amb pocs recursos comestibles per sobreviure, esclava d'una feina esgotadora, no pot deixar volar la seva imaginació sobre un territori mental abstracte. Tota la seva dedicació va adreçada a fer bullir l'olla per no morir d'inanició. Mai en un país subdesenvolupat i analfabet s'ha desplegat un corrent filosòfic, mai en una situació històrica de desassossec general i mancada de menjar la ment ha avançat lliure i ha generat un esplendor cultural i artístic. La Filosofia per brotar necessita una tradició humanística i una economia estable de cert benestar, tanmateix el part tampoc és fàcil i el seu discórrer no està pas exempt d'entrebancs.
Cert que en el món grec es donaven els òptims elements físics i socials perquè florís el primer pensament filosòfic i, així, es va desmitificar la natura embolcallada de supersticions i falses creences i s'avançà amb errors i encerts pel camí del coneixement científic; el logos (paraula raonada) pogués enralairar-se victoriós tot marcant la pauta del discurs intel·lectual posterior i generant les grans ideologies; són aquests els esplendors espirituals que ens fan sentir orgullosos, malgrat tot, de la nostra condició humana. Aquests requisits vitals que propiciaren el sorgiment de la Filosofia van ser: una cultura sòlida materialitzada en literatura, art, arquitectura, política, una llengua treballada i rica en paraules de significat abstracte, un teixit social format per gent curiosa, viatgera i extrovertida, una terra fèrtil, ben regadada, rica en agricultura i ramaderia, un mar generós on pescaven amb facilitat bons peixos, una climatologia amb quatre estacions ben definides, una interrelació d'influències entre cultures procedents de països diferents (Milet com Efes eren emporis comercials que congregaven la presència estrangers), una economia pròspera, una divisió del treball ben dissenyada, i especialemt i sobretot un gran espai d'oci. Oci en majúscules, un oci civilitzat i culte que convidava la gent a assistir a les representacions teatrals, als concerts, a les manifestacions espirituals més elevades. L'albada de la Filosofia és comparable al descobriment del foc en el neolític inferior que permeté el pas del cru al cuit, així doncs la Filosofia és també el trànsit a l'edat adulta mental del ser humà.
L'origen de la locució Primum vivere deinde philosophare és incerta. Uns l'atribueixen al mateix Plató, altres a Karl Marx i molts a Hobbes. El que indica que molts pensadors hi estarien d'acord. És també una advertència a tocar de peus a terra tot enllaçant amb aquella anècdota protagonitzada per Thales de Milet, quan una nit mentre observava les estrelles i tot caminant va caure dins d'un pou; la noia que el va socórrer i li va dir que abans de mirar el cel s'havia de fixar millor on possava els peus. Per aquesta raó ja els mateixos grecs consideraven que els filòsofs vivien en els núvols. El mateix Cervantes en el Diálogo entre Babieca i Rocinante el cavall del Cid Campeador li diu al cavall de Don Quixot: "Que metafísic estàs" i l'altre li contesta: "clar, és que no menjo". Primer l'obligació, després la devoció; un reclam al pragmatisme i no a l'especulació estèril. Aquesta frase cèlebre i tan citada ha sigut font d'inspiració fins per fer acudits, així doncs trobem Primum manducare, deinde philosophare (primer menjar, després filosofar") o Primum bibere, deinde philosophare (primer beure, després filosofar).
A efectes pràctics una persona exhausta pel treball diari, que arriba fatigada a casa, no està en òptimes condicions per llegir la Fenomenologia de l'Esperit de Hegel. Per això l'èxit dels espectacles que no exigeixen cap esforç intel·lectual o molt poc, com el futbol, on un nen ben petit ja entén que l'única idea continguda en un partit és resumible a fer gols, a marcar un gol més que l'altre equip. No deixar pensar i entretenir la gent amb bajanades i gasòfies és l'aspiració dels estats totalitaris. Cal sempre tenir present que quan Barcelona castigada per la seva vel·leïtat separatista va perdre la universitat, el rei espanyol, Felip V de la dinastia borbònica, va premiar la població lleidatana de Cervera fundant una nova universitat ?l'any 1717 i el rector en presència del rei va prometre "apartar del cap dels estudiants el perniciós vici de pensar".
Malgrat viure en plena crisi empastifada amb la brutícia d'un oci alienant que frustra i neutralitza la capacitat abstractiva s'ha de buscar una escletxa de temps per pensar; el clam aude sapere (atreveix-te a saber) d'Horaci i reivindicat pel filòsof Kant és ben necessari en el context actual de declivi ètic i ideològic.
