Pitjor que un carca és la seva fotocòpia barata. Corren mals temps per a la contenció verbal i aquests dies s'ha pogut veure a França què passa quan el teu líder, el mateix que paralitza rodatges pels seus atacs de gelosia, confon la grandària del nap amb la contundència política. O potser aquest és el problema, la falta de grandària. Nicolas Sarkozy, aquesta estranya barreja entre Joe Pesci i el Doctor Maligne de les pel·lícules d'Austin Powers (o deu ser del Mini Jo?), juga perillosament amb la immigració mentre a la Unió Europea són incapaços de censurar-li l'exabrupte, no fos cas que l'economia se'n ressentís. El president francès és un individu tirant a lamentable, sense sentit de l'humor ni del ridícul, i el més probable és que la Història l'acabi recordant simplement com el príncep (?) que es va casar amb una corista. Ara bé, en certa manera Sarkozy ha fet un acte de coherència: en tot el tema dels gitanos romanesos ha fet exactament el que s'esperava d'ell, és a dir, el passerell. Més preocupant resulta l'actitud del PP, que, en lloc d'aprofitar l'avinentesa per provar de modernitzar el seu discurs, es limita a exercir de mim, de bufó del cortesà francès, i no se li acut altra cosa que servir-se del tema per predicar l'apocalipsi entre els ciutadans de Badalona i, per extensió, de la resta de Catalunya. No només era ridícul veure'ls pel carrer com rapinyaires electorals, sinó que han aconseguit, amb les seves ridícules advertències, convertir el panorama informatiu en un lamentable exercici de sucursalisme dels despropòsits francesos. Ha estat tan delirant que ni Rajoy els ha comprat la gracieta; era boníssim veure com defugia entrar en matèria a la seva compareixença d'aquell dia. Ara més que mai cal recordar, homenatjar i saludar l'herència d'un gran home, José Antonio Labordeta, que va saber expressar públicament el primer que et ve al cap en moments com aquest: "A la merda!".
