S'equivoquen els socialistes catalans amb la seva campanya d'"Artur Mas de lo mismo". Un error propi del desconcert que els envaeix en aquest final de legislatura, quan les enquestes els envien a les tenebres de l'oposició després d'haver fet el deure que consideraven més important: aguantar gairebé tot el mandat sense que el tripartit tornés a ser un festival. Ara descobreixen que amb això no n'hi havia prou, i llancen ofensives infantils contra una alternativa que, en canvi, apareix més seriosa que mai. Els ciutadans som de la broma, però no tant, i encara menys amb les coses de votar.

"Artur Mas de lo mismo" és una campanya errònia per diverses raons. La primera és que només funciona en castellà, i això implica que ha estat pensada en castellà per algú que concep la campanya i la política catalanes en castellà. Significa donar un missatge contradictori amb els esforços del president Montilla per competir amb el candidat Mas en el paper de defensor del català contra els embats del PP. No sé si al PSC li queden gaires votants catalanistes, però no és amb aquestes relliscades que els aconseguiran.

Una segona raó, que ja hem apuntat, és el seu infantilisme. És un acudit barat, un joc de paraules massa elemental per aportar valor afegit al debat polític. Pot tenir sentit en una barrila riallera d'afiliats a les joventuts del partit, però no hauria d'haver sortit d'aquest àmbit. Convertir-la en una part de la campanya oficial degrada la seriositat que la immensa majoria dels electors esperem dels qui ens demanen el vot.

I una tercera, però no pas la menys important, és que el missatge de fons no funciona, i no ho faria encara que es digués en català i sense el to de brometa. Encara pitjor: se'ls pot girar del revés. Artur Mas fa set anys que és fora del Govern, i abans d'això mai no va ser president; només conseller i conseller en cap. La seva imatge no s'associa a cap etapa negativa de la Generalitat, i el que va estar 23 llargs anys al poder no va ser ell, sinó Jordi Pujol. Passada la travessia del desert sense cometre errors, Mas apareix com una cosa nova. En canvi, els convergents sí que podrien preguntar als ciutadans si volen "més del mateix" que han tingut els darrers set anys: inestabilitat maragalliana, angoixa estatutària, crisi econòmica i, finalment, l'espectacle d'un president que renega del pacte que el va investir.

Els set anys han tingut altres coses, naturalment, i ja s'encarregarà la campanya socialista de recordar-les. O això és el que cal esperar. Perquè amb mals acudits no aniran gaire lluny.