La "patacada" que s'ha endut la gent d'ERC a les últimes eleccions ha estat èpica. Les conseqüències han estat lògiques: dimissions i replegament general. En temps de greuges econòmics i de motivació, a Esquerra se li acumula la feina amb una greu crisis d'identitat, sorgida arran de l'ansietat de voler demostrar a la ciutadania la seva capacitat per governar. El que no podien imaginar-se els seus dirigents és que l'exercici del poder els faria perdre proporcionalment tants més vots que a cap altre membre del tripartit. Fins els observadors que opinen que han merescut aquest càstig tan monumental són minoria. Però electoralment, sembla que les trobades d'en Carod-Rovira amb membres d'ETA a Perpinyà eren mes rendibles que la feina exquisida i relativament low profile d'en Benach al Parlament. Per postres, els crits a favor de la independència o contra la monarquia havien d'ésser més discrets al govern -i van en Carretero i en Laporta i els roben aquest espai. Quina mala llet...

Ara, toca reorganitzar-se, intentar recuperar l'"espai natural" (per més hipòcrita que soni una paraula tan "pura" en política) i arreplegar els sous que es puguin, que és molta la gent que s'ha quedat al carrer i no està el mercat laboral per a gaires bromes. Qualsevol solució és bona, des de les "grans" decisions a nivell dels òrgans de màxima representació del partit, fins a les que es prenen a les agrupacions locals.

A Roses, la gent d'Esquerra acaba d'anunciar que renuncien a presentar-se amb les seves sigles i maten així un munt de pardals d'un sol tret: en primer lloc, s'eviten el possible "càstig" conjuntural al partit; en segon lloc, la seva "aliança" amb la plataforma independent "Roses Decideix" sembla la millor estratègia perquè els representants locals de SI i Reagrupament ni tan sols es plantegin muntar una llista alternativa a la vila; tercer, definir-se com a "opció que respectarà el dret a decidir, però no com a independentista" els ampliarà el ventall de possibles votants; i quart i també molt important, és la manera mes elegant per poder "prescindir" del fins ara cap de llista de la formació, Marc Danés, a qui molta gent d'Esquerra no ha perdonat que no donés suport al govern quadripartit de na Magda Casamitjana fa quatre anys.

Ara, caldrà veure quina fitxa mou en Danés, ja que no són pocs els rosincs que el consideren un "animal polític" (en el millor sentit de la paraula) i un valor "en alça". Sabrà donar la volta a l'afront i convertir-lo en una virtut?